Amb grans fanfàrries, regals i festes, s’ha rebut la primera connexió directa Nova York – Palma, que s’ha presentat com l’inici de la productiva relació turística Estats Units – Mallorca. El sector celebra l’obertura d’un nou mercat emissor i afirma que serà un client culte i d’alt poder adquisitiu que consumirà art, cultura i gastronomia. Potser sí, jo no ho sé. Això no obstant, molt culte no em sembla un poble on la sanitat és privada, es poden comprar armes per internet, existeix la pena de mort o proliferen els telepredicadors. És cert que no podem generalitzar i ho acab de fer, com ho fan quan mostren els futurs turistes nord-americans com cultes i rics.

Els han rebut la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, l’alcalde de Palma, José Hila, i el conseller de Turisme, Andreu Serra, entre altres autoritats. Arriba l’avió inaugural els mateixos dies que el Parlament aprova una Llei Turística que parla del turisme sostenible, la circularitat, la gestió dels recursos, etc.  Turisme sostenible el que ve de Nova York? Sis mil tres-cents quilòmetres per venir i sis mil tres-cents quilòmetres per tornar, total dotze mil sis-cents quilòmetres. Un viatge d’un turista nord-americà és com dos-cents viatges entre Alcúdia i Ciutadella. Els dos-cents passatgers que van venir en el primer viatge seria com fer quaranta mil viatges en vaixell entre Mallorca i Menorca. Realment podem parlar de turisme sostenible?

Les institucions s’esforcen a promocionar els productes «quilòmetre zero». Ja sé que el turista km 0 no existeix, però no és palesament contradictori el que està passant. Promocionem la vinguda de turistes espanyols o del nostre entorn geogràfic i evitem contribuir al canvi climàtic.