Joan F. López Casasnovas30/06/22 3:59
W

«Espere que els senyors de la censura no trobaran en el meu escrit massa coses contràries a la moral, al dogma o als ‘Principios fundamentales del Estado’ i no cal que us diga com us agraesc la deferència d’incloure’m entre els primers títols de la vostra col·lecció». «El descrèdit de la realitat», de Joan Fuster, va ser el quart llibre publicat a la col·lecció Raixa, d’editorial Moll [carta de Joan Fuster a Aina Moll; València, 16/II/55]. La censura en aquells anys de plom, sortint de l’horrorosa postguerra, era una realitat que queia com una llosa sobre el món dels llibres, de l’art, del teatre, dels espectacles. La dictadura volia fer veure als espanyols que no hi havia més realitat que la que ella adoctrinava. Per açò el títol de Fuster, encara que es refereix a l’art, especialment a la pintura, deia molt més llavors i avui continua tenint sentit. Hi diu l’intel·lectual de Sueca: «Quan l’artista pinta, el món creix». Enigmàtic? No tant.

Proliferen a Menorca les galeries d’art. Bé. Tanmateix, és segur que creixerà el nivell de preparació, coneixement i la pràctica de l’art a l’Illa?

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Jugar al carrer

Más noticias relacionadas

I a Girona, canviarà la pràctica esportiva? Després del doble ascens en futbol i bàsquet, què en destacaven els mitjans? L’impuls al turisme esportiu, la seva influència econòmica en la ciutat, la construcció d’una nova graderia a Montilibi. Ningú parlava dels referents que els dos equips podrien suposar per a l’esport base, amb sengles victòries aconseguides amb sacrifici i esforç.

El «fracàs» de la candidatura espanyola per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 produïa un desori entre els que havien apostat pel desenvolupament econòmic de la zona pirinenca: empresaris, polítics (en brega permanent), el COE... Però hom es demana què passava amb el compromís de la consulta ciutadana? Es dava per fet que qui s’oposava a una nova destrucció ecològica estava ‘fora de la realitat’? I les infraestructures necessàries, ara allà ja no es faran? Als Jocs Olímpics antics l’esforç dels atletes grecs era per l’honor i el seu ‘guany’, un ram d’olivera. Xerxes i un altre dels generals perses no entenien com podien lluitar si no era per les riqueses. Què volien guanyar els organitzadors dels Jocs 2030?

Els que ja guanyen més són els arrendadors de locals a Menorca. Aquest nivell ja està pujant; l’activitat artística, ja ho veurem. Sense artistes capaços de superar la realitat imposada, aquesta es podreix. Com combinarem desenvolupament cultural i econòmic al món de l’Art?