A vegades el lloc demana llegir còmodament i sense gaire pes. Amb aquest esperit i per trobar més aviat l’ombra d’un arbre, que no pas la butaca confortable, he triat un parell de llibres petits i de bon aguantar a les mans.

Són diferents, però a mi m’han suggerit un fil conductor com pot ser que els dos autors van ser fills d’autors més coneguts i populars que ells mateixos.

L’altre motiu és el meu català menorquinista, que no és poc i té molt de pes.

Començo pel català. L’autor, Ramón Folch i Camarasa, novè fill de Josep Maria Folch i Torres, de qui en ser un adolescent n’havia llegit quasi totes les novel·les, gràcies a una família veïna que les tenien amagades en temps en què la nostra llengua materna era prohibida a casa nostra, i que ara els agraeixo perquè devia ser la bona llavor que em va permetre tenir dues llengües, una riquesa que molts no van aconseguir, junt a l’amor per la lectura.

Parlar amb en Ramón amb qui vaig tenir una cordial relació per causa del meu ofici de llibreter, i més de distribuïdor de llibres, era un goig, tenia un sentit de l’humor elegant que traspua en la novel·la que avui us comento: «El nàufrag feliç (Petits Plaers de Viena)», és una historia romàntica on el protagonista, que havia aconseguit un notable èxit com a escriptor, té un accident que l’impedeix escriure per una llarga temporada i aquest fet li canvia la vida. Vida que per cert començava a anar per mal borràs precisament perquè els fums li havien pujat al cap i anava força perdut.

No vull dir que sigui allò d’amor a primera vista, però és el temps perdut i sobrer de la seva inactivitat el que provoca que conegui la Maria..., ui!, m’aturo, que el que cal és que llegiu el llibre i aneu descobrint la trama, que fins i tot en els moments difícils hi trobareu el sentit de l’humor que, sense estridències, us farà somriure. Fa falta tenir a les mans de tant en tant aquest tipus de novel·la que ens mostri una vida diària sense violències ni escarafalls per compensar la que ens té massa envaïts en la petita pantalla de casa nostra.

L’altre llibre és per a mi un deute també al meu pare que ens llegia i recomanava els llibres d’Àngel Ruiz i Pablo, de qui en ressalto: «Per fer gana», i «Del cor de la terra», que ell, el meu pare, llegia i rellegia recordant i comentat moments puntuals de les dues obres que aplicava al dia a dia. Jo encara ho faig de tant en tant, com molts menorquins, dient allò de «s’operació a anat molt bé, però madona és morta», i d’altres, com les vicissituds de la família que veien en el festejar de la seva filla amb un militar com la solució a les seves estretors, i tot se’n va en orris. El llibre du per títol «El pare» (col. Petit format IME) i vull afegir el meu gra de sorra a reivindicar, junt a la qualitat dels seus llibres, la honorabilitat d’una persona que va patir en excés un cativeri que aguantar-lo havia de ser quasi heroic. Ho podreu llegir detalladament en l’obra que us comento on el seu fill, fill i amic, en dona detalls.

Però deixant el drama, que ho va ser i molt, podreu gaudir de la vida menorquina on l’autor va passar des del benestar d’una família sense problemes econòmics, culte i feliç, fins a veure i viure el patiment de què us parlava.

Veureu com vivia, concretament a Ciutadella, aquest adolescent que corria pels carrers i anava a escola, també a la platja, religiós per    herència familiar, fins acabar exercint d’advocat a Madrid, com diu a la contraportada: «Al costat del seu amic Joan Estelrich, intensificà relacions, col·laboracions i representacions per situar Menorca dins el mapa de la catalanitat lingüística i cultural. A més la seva militància catòlica el dugué, al llarg de la seva vida, a ocupar diferents càrrecs en organitzacions amb un vessant obrerista». Aquest republicà de dretes, troba les seves arrels en la lluita honesta i sacrificada del seu pare, i la reivindicació d’aquestes arrels la trobem, en forma de quasi novel·la, en aquest llibre que els menorquins haurien de llegir, perquè tot i ser publicat fa set anys, penso que encara mereix que l’apropem a nous lectors, perquè cal conèixer les petites històries de la nostra historia per saber qui som i d’on venim.

Us brindo dues obres de fàcil lectura que no us deixaran indiferents. En passareu una bona i agradable estona i també aprendreu coses que han passat ben a prop de casa vostra.