Les festes patronals o majors dels pobles són una expressió neta d’identitat comunitària. Malgrat que a Menorca, la majoria segueixen un mateix patró que té com a centre els cavalls, totes presenten elements particulars i de naturalesa senzilla, però que no passen desapercebuts ni dels celebrants ni dels forasters que arriben a la festa amb ànim d’integrar-s’hi. Record dels primers anys a Alaior, ja en fa més de trenta, que una de les coses que em van sorprendre i alegrar  va ser «sa volta dels casats». Totes les festes tenen un programa oficial, però també tenen un programa oficiós, fet de costums i espais de relació, que la gent crea de forma espontània, alguns dels quals desapareixen quan es perd el motiu de la creació i altres es mantenen i es consoliden, fins el punt que la institució (l’Ajuntament, en aquest cas) promou, sense que ningú no li demani, la seva oficialització, perdent així, moltes vegades, la riquesa de l’espontaneïtat, de la familiaritat. Ja he dit que un dels actes no oficials que em van xocar quan vaig arribar a Alaior va ser «sa volta des casats». Es fa abans del dinar del dissabte de Sant Llorenç, després del repartiment d’arena i abans del replec de la colcada.

Les parelles, normalment els homes per una banda i les dones per s’altra, van en grup per les parròquies del poble i    brinden per les festes que estan a punt de començar. Sempre he pensat que açò es feia així perquè és un dels pocs moments que pots anar per la ciutat sense la presència dels visitants, un dels pocs moments en què et pots reconèixer amb els teus. Sigui com sigui, en aquesta estona es crea un ambient molt especial, una sintonia, una comunió entre la gent i l’entorn. A mesura que han passat els anys, són més el nombre de persones que surten i avui per avui podem dir que és gairebé un costum generalitzat, en certa manera semblant a la ja tradicional fotografia de tots els que són de nom Llorenç i Llorença, que es fa dalt es Fossar.    En el programa d’enguany (i no record que s’hagi fet anteriorment), l’Ajuntament anuncia que posarà un discjòquei internacional a sa plaça a les dotze del migdia. En la iniciativa veig la bona voluntat de l’Ajuntament per a intervenir en un costum del poble, però crec que és una mala idea. Em pens que seria molt millor deixar que «sa volta des casats» sigui sa que sempre ha estat, una cosa senzilla, natural, amb la banda sonora de la gent que es troba i es desitja bones festes, amb les quatre bromes de sempre i  que no s’introduïssin elements artificials innecessaris, perquè és bo que la gent faci la seva.