Mirant les meves anotacions m’adon que el 17 d’agost passat, el Santuari de Maria Auxiliadora, Ciutadella, complia el seus 129 anys de naixement. Es va fer present el 1893. El proper any, que celebrarem el seu 130 aniversari, mereixerà agrair el que molts sentim constantment.
1. Sentim gratitud per la presència i les accions dutes a terme per D. Federico Pareja, nascut l’1 de juny de 1853 a Ceuta (Cádiz), i que es matriculà al Seminari de Menorca el 26 d’octubre de 1868 quan la seva família ja s’havia instal·lat a Menorca. Durant el curs 1870-71, després d’un temps viscut a Barcelona formant part del seu Seminari Diocesà, va rebre a Menorca la Tonsura, el Subdiaconat, i, durant el 1878, va acollir el diaconat i el presbiterat. Segons sembla, D. Federico va conèixer l’Obra Salesiana, a través de tres articles escrits pel jove universitari Antoni Anglada i Bonet a «El Vigía católico» de Ciutadella. En ell hi col·laborà, també, Ángel Ruiz i Pablo. Llegint aquests articles, i visitant després l’Obra Salesiana de Sarrià (Barcelona), se li despertà el desig que els «Tallers Salesians» es fessin presents a Ciutadella. Així, el 24 de maig de 1889, festa de la Patrona dels Salesians, fou beneïda i col·locada la primera pedra de l’edifici salesià al carrer del Rovell, conegut actualment, i des de la benedicció del Santuari, com a carrer de Maria Auxiliadora. El 15 d’agost d’aquest mateix any fou beneïda la capella instal·lada a l’interior del pis principal. Durant aquest temps regia la Diòcesi menorquina el bisbe Mercader (1875-1890). La benedicció de l’Església actual es va dur a terme el 17 d’agost de 1893, temps del bisbe Joan Comas i Vidal (1890-1896). Durant aquest temps, arribaren a Ciutadella les Religioses de l’Ensenyança de Santa Joana de Lestonac i les Germanes de la Consolació a qui, a més de dedicar-se a l’ensenyança i a la cura dels malalts i persones grans de l’Hospital inaugurat feia poc, el Bisbe encarregà també l’assistència dels malalts a domicili. I, fundat a Maó l’asil Calàbria, els hi encomanà al mateix temps la seva organització i presència. Però serà el bisbe Salvador Castellote (1896-1901) qui, juntament a D. Federico Pareja, més influí en l’arribada dels salesians a Menorca, el 26 d’octubre de 1899.
2. També sentim gratitud per la presència i tasca duta a terme fins el dia d’avui per tants salesians que han cuidat i cuiden la catequesi, l’evangelització i la formació en valors des del Col·legi i el Santuari de Maria Auxiliadora. Tot respectant altres criteris, experiències, o punts de vista, personalment, i crec que en nom de molts, agraesc la formació que vam rebre, i que avui també reben molts, a favor de descobrir valors i objectius que ens han ajudat i ens ajuden, i que han donat i donen, a Ciutadella, persones preparades i compromeses en tots els àmbits: culturals, esportius, polítics, empresarials, religiosos... Molts no agrairem prou l’interès i les gestions dels bisbes Mercader, Comas i Vidal, i Salvador Castellote, a favor de l’educació i de la formació de molts ciutadallencs, i també menorquins i menorquines, si tenim present la presència salesiana i, a més, la presència de les Germanes religioses de la Consolació i de Santa Joana de Lestonnac o Companyia de Maria.
L’ensenyança de l’educació en valors religiosos és fonamental en l’escola i fora de l’escola, ja que aporta elements essencials en la seva formació integral, a més del coneixement i d’una vida integrada per la reflexió, que es desenvolupa en la mesura que convida a sortir d’un mateix i relacionar-se amb el do de la naturalesa que ens envolta, amb el do dels altres que ens enriqueixen, i amb el do de Déu que ens ofereix sentit de transcendència, d’humilitat, de grandesa i de la necessària intercomunicació en tot i en tots.
La gratitud, tot assumint imperfeccions pròpies de cada època i de cadascú -ningú mai se’n pot alliberar d’elles-, ha d’estar sempre desperta a favor dels religiosos i religioses presents a Menorca. Personalment els don gràcies ben obertament.
