No fa falta que ningú vengui a explicar-nos el que és un abocador de fems. Fins fa poc més d’un any, el 99 per cent dels residus que la gent tirava al contenidor gris sense separar acabaven enterrats en una muntanya a Milà. Ara aquest percentatge s’ha reduït al 26 per cent, d’acord amb les xifres oficials, gràcies a la posada en marxa d’una planta que tria gran part del que es pot reciclar i que ha costat 20 milions d’euros d’inversió.
Semblava que, per fi, la gestió dels residus a Menorca havia entrat al segle XXI. Encara que, no ho oblidem, una quarta part dels fems s’acaba enterrant ben igual. El fet de tenir una nova empresa gestora i el gran esforç econòmic realitzat permetia encarar amb optimisme aquesta nova etapa. Però l’aparició de les fotografies que demostren que a Milà s’estan tirant restes d’animals de qualsevol manera, vaques i porcs procedents dels escorxadors, ha fet saltar totes les alarmes.
Hi ha moltes preguntes que el Consell, com administració responsable en aquest cas, ha de respondre. Com és possible que un camió carregat de restes animals pugui entrar dins el recinte de Milà i dipositar-les com si res enmig de l’abocador? Quin tipus de control es fa a l’entrada? La incineració i el tractament separat d’aquest residu és obligatori i es cobra una petita fortuna per a la seva gestió: mil euros per tona. Quants còmplices té aquest frau? El govern insular ens haurà d’explicar si l’escorxador d’on venen aquestes restes havia pagat el seu tractament i, si no és així, com han aconseguit que ningú a la planta els aturés els peus. No s’accepta la resposta que «ha estat un treballador pel seu compte» ni que «som davant un cas puntual».
És lamentable que, per culpa d’aquestes pràctiques tercermundistes, es torni a generar la desconfiança entre les famílies de Menorca que separen els seus residus a casa sobre la gestió que se’n fa després.
