Que l’etapa educativa de 0-3 anys camini cap a una progressiva «normalització», és a dir, cap a la gratuïtat i la universalitat, és, d’entrada, una bona notícia. Així ho marquen les successives lleis i decrets, estatals i balears, pel que la mesura entra dins el marc legislatiu previst. Per tant, des del sindicat STEI celebrem que el tram 2-3 anys hagi aconseguit un finançament per part del Govern Balear d’unes dimensions pressupostàries que fins ara mai abans no havia tingut, malgrat la competència educativa sigui autonòmica i, en canvi, el servei de les escoletes hagi estat històricament sustentat per les famílies i els ajuntaments.Tot i així, la mesura del Govern queda curta, ja que cobreix 4 hores de les 6 que ofereixen els centres i només durant 10 mesos, obviant que el juliol també és lectiu per a les escoletes. I hi manquen la resta de cursos del primer cicle d’infantil, la gratuïtat dels quals hauria d’arribar més prest que tard.

En el cas particular de Menorca, capdavantera a Balears en educació 0-3, la mancança en les mesures del Govern s’ha compensat amb el fet que el Consell Insular complementarà el pressupost perquè totes les hores diàries i tots els mesos lectius quedin coberts i puguin ser del tot gratuïts per als infants de 2-3 anys, evitant així que s’hagin d’implementar diferents trams educatius a les ordenances municipals, cosa que va en detriment de la qualitat i la organització dels centres. Això és també una bona notícia.

Malgrat tot, des del sindicat STEI volem denunciar la manca de diàleg i la precipitació de la Conselleria d’Educació (com ve essent habitual al llarg de la legislatura) a l’hora d’implementar una mesura que s’hauria d’haver treballat, amb temps i perspectiva, amb tots els agents implicats en l’etapa educativa de 0-3 anys, inclosos els representants legals de les persones treballadores. En cap moment s’ha tingut en compte aquest vessant.

Enmig d’aquest procés, s’entaula per part del PP una disputa de protagonisme per marcar perfil, a nivell de Menorca però també a nivell autonòmic. Sorprenent (si més no) que un partit que quan era al capdavant de la institució balear va deixar d’injectar diner públic a l’etapa 0-3 ara reclami, encara més, es vulgui atribuir el mèrit, del que mai no ha tingut voluntat de fer.

Però la postura del PP balear va més enllà, ja que plantegen que no només les escoletes de la xarxa pública i complementària siguin gratuïtes, sinó també les de la xarxa privada i les guarderies! Sembla que el PP balear mirava cap a una altra banda quan es va lliurar la batalla per impedir que creixin els centres assistencials en detriment dels educatius; quan es van esdevenir les campanyes per l’equitat de l’educació dels infants, que van omplir de pancartes els centres de Balears.

Parlem d’Educació, no simplement de guarda.

No es tracta de «col·locar» els infants a qualsevol preu. Es tracta d’oferir la mateixa qualitat educativa a tots i cadascun d’ells. I això passa per crear moltes més places d’escoletes 0-3 anys a totes les Balears (l’escolarització a Menorca del 83 per cent dels infants de 2-3 anys a centres educatius dista molt de les xifres de Mallorca i Eivissa), amb un compromís d’inversió pressupostària a curt i mig termini.

I aquest camí ha d’anar acompanyat de dues vessants més: per una banda, mesures veritables de conciliació que impliquin el teixit empresarial i productiu, amb polítiques socials que reconeguin pragmàticament aquest dret de conciliació. Només així l’educació en general, i l’etapa 0-3 en particular, deixarà de ser l’única mesura possible de conciliació que existeix. Per altra banda, l’avenç i dignificació de les condicions laborals de les professionals que treballen al primer cicle d’educació infantil, així com l’harmonització del calendari escolar lectiu de 0-3 amb la resta d’etapes educatives.

Cal que el Govern estatal i autonòmic contempli i obri tots aquests camins per poder parlar d’etapa educativa real i digna per a tots i totes els que la integren, professionals, famílies i infants.