Afortunadament el CIMe no és El Congrés dels Diputats ni el Senat de l’Estat, aparentment en el Consell els diferents partits no es desqualifiquen ni s’insulten al nivell que ens tenen acostumats els polítics a les Càmeres estatals i això està bé. Pensem que aquest clima sense crispació hauria de propiciar els acords sobre temes bàsics per a la nostra illa. Sí, ho escrivim en plural deliberadament, ja que aquesta idea sorgí en un dinar, un dels tants que fem al llarg de l’any amb amics. Alguns pensaran que l’ambient era propici ja que l’esperit nadalenc envaïa els nostres sentiments, uns altres opinaran que el vi i les cerveses ens van fer pensar que tot era possible. Cadascú que es quedi amb el que més li agradi.
Si no recordem malament, la guspira que va encendre i il·luminar la nostra conversa va ser la carretera general que creua l’Illa, en particular el tram que va de Maó a Alaior. La sobreabundància de passos aixecats que es van projectar i mig construir per part del govern del PP i la següent paralització de les obres al llarg de vuit anys amb la conseqüent pèrdua de les partides pressupostàries per part del govern de coalició d’esquerres, ens va portar a la conclusió que determinades infraestructures s’han de treballar i impulsar consensuadament des de les diferents ideologies per a fer progressar a la nostra Illa sense fer passes enrere i sense llançar els doblers de tots. Pensem que la major part dels menorquins arribaríem a un acord sobre les millores a fer a la carretera general i penso que per tant els partits que ens representen haurien de propiciar-ho.
I no solament està la carretera general, hi ha altres temes en els quals s’haurien d’arribar a acords com a mínim en projectes determinants per al futur de l’Illa. No hem de perdre el temps, ni recursos econòmics i per això necessitem acords en temes essencials. A més de les grans infraestructures per a l’Illa, també comentàvem que s’haurien d’acordar altres temes com:
• Abastir l’Illa d’energia a partir de fonts d’energia renovables, fotovoltaica, eòlica, biocombustibles, emmagatzemar energia produint hidrogen... Ja sabem que hi ha molts entrebancs, que les companyies elèctriques no tenen cap interès en perdre clients i la xarxa elèctrica estatal, suposadament també dominada per les companyies elèctriques, posa pegues a aquest desenvolupament. Potser, comentàvem, la solució inicial vindria a través de comunitats que s’auto-abasteixin elèctricament, formant illes energètiques, que posteriorment s’anirien entrellaçant per a assegurar el subministrament.
• L’aigua. Hem d’assegurar els recursos hídrics, el nivell de l’aigua de la capa freàtica per evitar d’intrusió marina, la reutilització de l’aigua. Ara sembla que ha plogut molt però no sabem quan tornarà a ploure i si passa com l’any passat que no va caure una gota en molts mesos, ens podríem trobar en una situació complicada. Hi ha moltes novetats a estudiar. Una empresa andalusa ha dissenyat un aparell per extreure la humitat de l’aire, aquí que humitat en tenim de sobra, en èpoques de sequera podria ser més interessant que les plantes dessalinitzadores que representen un gran dispendi energètic.
• Suport a la Indústria a través de la Formació Professional. Si hi ha formacions professionals que Educació no les ofereixi es podrien fer a través de la Conselleria de Treball amb els seus Certificats de Professionalitat, ja que Treball pot contractar per a obra i servei a professionals de qualsevol sector per a una feina específica, en aquest cas formar a futurs treballadors d’àmbits nous o necessaris per les empreses locals, sense anar més lluny des que existeix la FP d’informàtica el sector s’ha desenvolupat moltíssim a Menorca. Necessitem més i diverses formacions: fusters, sabaters, dissenyadors... en definitiva, necessitem experts en els productes que es fan o necessitem a la nostra illa.
• No, no ens oblidam del turisme, tema molt complex i sensible per als menorquins en el qual hauríem de treballar junts per a fer compatibles la rendibilitat (disminuir entrebancs administratius i simplificar normatives) amb la protecció mediambiental. Estudiar entre tots mesures que disminueixin l’impacte d’una massificació que ens preocupa pel que comporta de pressió sobre el territori i la vida dels illencs.
Segur que gent assenyada tindrà més i millors idees sobre aspectes en què ens hem posat d’acord, però un dinar dona pel que dona, el temps és limitat a pesar del bon ambient i la concòrdia. I vostès, què en pensen? Els agradaria que hi hagués acords entre els polítics del CIMe en temes fonamentals i bàsics per al nostre desenvolupament? És una utopia? Potser aniria bé un «Pacte d’Illa». Ho voldrien els nostres representants polítics?
