Lluitar contra les conseqüències de la pandèmia, primer; contra els efectes de la Guerra d’Ucraïna, després; i per entrar en un any electoral, per acabar, ha fet que darrerament els polítics els hi hagi donat per fer regalets als ciutadans. Que si vals per comprar els comerços, descomptes de 20 cèntims per cada litre de combustible, transport públic gratuït, 200 euros per pagar les activitats extraescolars... Unes ajudes que un pot entendre que ja van bé, per una banda, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que estem patint els treballadors i, per altra, per reduir el consum de la benzina, moure l’economia o fer baixar la inflació en moments de gran incertesa econòmica.
Ara bé, cal que els nostres governants no oblidin que la caixa pública no és un forat sense fons, i que si es destina doblers a una banda, igual no es pot gastar més en una altra. No dic que moltes d’aquestes ajudes no siguin necessàries i inclús algunes són imprescindibles, però tal vegada n’hi ha d’altres que les podríem haver estalviat i poder destinar aquestes partides a altres serveis públics més importants.
La construcció de nous habitatges públics, que avança però lentament, podria ser un d’ells. La sanitat i els geriàtrics en podria ser d’altres. És evident que en els darrers anys la situació de la sanitat en el nostre país, que sempre ha estat l’enveja dels nostres vesins, ha empitjorat notablement. Falta personal sanitari, el que fa que les llistes d’espera tant de les visites metges com de les operacions quirúrgiques augmentin, el que es tradueix inevitablement en una major mortaldat.
Sembla que per un polític és més rendible regalar un val de 200 euros per gastar en els comerços, que no pas augmentar les partides en sanitat, ja que els efectes no es veuen immediatament, però haurien de ser conscients que quan es deteriora un servei bàsic tan rellevant igual sí que pot passar factura a curt termini, com ja apunten algunes enquestes. Perquè ja se sap quan un està malalt de veritat és quan és conscient que la salut és el realment important. Més inclús que l’economia.
