Actualment, molts dels tràmits quotidians amb les entitats públiques es fan de manera telemàtica. La cosa no és fàcil. No hi ha dubte que les bonances són moltes, principalment la comoditat, fer des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. El principal inconvenient és la diversitat de pàgines, poc intuïtives i amb un llenguatge complicat d’entendre.
Si el tràmit online no és possible, podem recórrer a la cita prèvia, que encara aguanta en molts llocs. Duc més d’una setmana intentant pescar una hora convenient amb Trànsit, rallant amb una màquina que fa allò de «pulse 1, pulse 2...» i quan ha finalitzat tota la recopilació de dades, m’ofereix una hora poc convenient. Em referesc a la primera del dia, poc apta per a una persona major o malalta. I a l’endemà, de nou, totes les línies ocupades, i tornem a començar amb «ralli o toqui la tecla x».
Els problemes al voltant de l’accés a l’administració pública són molts, i si aquesta depèn de l’entrada digital, accedir-hi en condicions d’igualtat queda anul·lat.
El Govern balear ha aprovat un decret de regulació de teletreball que permetrà, entre d’altres, que el personal s’aculli a la modalitat fins a quatre dies a la setmana. I no seré jo qui vagi en contra de facilitar la conciliació familiar o millorar l’organització, però caldrà exigir que no vagi en detriment del ciutadà o empresa.
M’entristeix que qui ha d’estar al nostre servei sigui cada vegada menys proper, menys accessible.
