TW

L'atzar ha fet que en els mateixos dies coincidissin l'aprovació de la Llei de Reserva de Biosfera i l'inici de les obres d'ampliació del dic de Ciutadella. Encara que la memòria és selectiva, recordarem les interminables polèmiques i discussions entre aquells que no volien el dic de cap manera i aquells que el volien al costat de sa Farola o al costat de Son Blanc. Aquells anys, els ecologistes i una part de l'esquerra (PSM i Esquerra Unida, del PSOE no me'n record) estàvem en contra de la construcció del dic, crec recordar que era per tres motius: l'afectació al medi natural (en una Zona Natural d'Interès Comunitari, en una Zona d'Especial Protecció de les Aus i sobre un prat de posidònia), l'afectació al paisatge marí natural de la badia i port de Ciutadella, i la creació d'una altra porta d'entrada per al turisme massiu i motoritzat. A favor de la construcció del dic hi havia els lògics interessos econòmics (també de les empreses mallorquines de logística) i una certesa que una infraestructura així afavoriria el creixement de l'activitat econòmica a Ciutadella (restant-la de Maó).

Noticias relacionadas

La defensa de cada postura va ser ben encesa fins que la gran i destructiva rissaga de 2006 va servir per a justificar la intervenció. Rall de memòria, però crec que llavors es va voler minoritzar les protestes sobre l'impacte dient que seria un dic més petit que el projectat. Si no vaig errat, en contra del dic ja només hi van quedar els ecologistes i Esquerra de Menorca-IU. De res van servir les més de tres mil al·legacions recollides en un mes. Es van fer unes obres que van costar entre pitos i flautes quasi 120 milions d'euros. Quinze anys després, el dic s'amplia o es millora, segons com es miri. Malgrat que en aquells moments no es van preveure ni la qüestió dels accessos dels passatgers, ni de l'estacionament dels grans tràilers i transports a la zona de Son Blanc, ni moltes de les instal·lacions complementàries imprescindibles, el dic es posà en marxa. En els deu primers anys, es van multiplicar per quatre les tones de mercaderies entrades. Això va afavorir empreses de transports de fora, com també les d'aquí, que podien iniciar el repartiment més dejorn, però també va posar més i més grans transports sobre la carretera general, ja que la mercaderia que arribava s'havia de portar a les centrals de distribució situades a llevant, per fer la distribució des d'allà, tornant moltes d'elles a Ciutadella, des d'on havien partit. La tendència d'aquestes empreses serà crear les bases de distribució a Ciutadella mateix, pel fet que qualsevol infraestructura que crea un nou funcionament d'uns serveis determinats obliga a la readaptació d'aquests per a obtenir el màxim benefici possible. La creació del braç de formigó ha suposat també que en els primers deu anys, fins al 2016, el nombre de passatgers (amb els corresponents vehicles privats) que entressin a Menorca per Ciutadella passés de seixanta mil a cent vuitanta-quatre mil per any. El 2022 ja en van arribar quatre-cents noranta mil. De seixanta mil a quatre-cents noranta mil en quinze anys.

Les actuals inversions per a la instal·lació dels ducs d'alba suposaran millorar les condicions i permetran majors increments. Tot això arriba quan es produeix un creixent malestar davant la saturació de Menorca durant l'estiu, per les preocupants informacions sobre la disponibilitat de recursos hídrics o sobre la incapacitat de gestionar un increment exponencial dels residus de tota casta, per la pressió per a l'ampliació de les infraestructures existents, per la pressió de les aigües brutes que degotegen a les bosses freàtiques per falta d'infraestructura a segons quines zones, per l'increment del cost de la vida, per la puja fins a nivells prohibitius dels preus de les cases que fa impossible l'emancipació dels joves, etcètera. L'ampliació del dic arriba quan aprovam la Llei de Reserva de Biosfera i s'alcen veus que parlen de limitar l'entrada de vehicles i persones a l'Illa. Avui no puc fer menys que recordar aquelles estrofes de la cançó que Cris Juanico va enregistrar cap el 2006, Jo dic no: «Sa nostra terra és petita/ i segur que no creix més,/ ja no hi caben més turistes/ visitants o sant joaners./ I ara volen fer un gran dic/, diuen que durà doblers... Jo dic no!! /Sa gent vol tranquil·litat/ bon repòs i molta pau./ Si en volem que en venguin més,/ ja em direu on els fotrem./ Es benefici és de qui?/ quin preu haurem de pagar?/ Molt menjar per els d´avui,/ molta fam pels de demà... Jo dic no!!»