Encara no hem aconseguit la igualtat. Ens fa falta més suport social, i que les xifres ens acompanyin. El salari, per exemple, on sembla que ells guanyen de mitjana un 22,55 per cent més que elles, per fer la mateixa feina. La meva quinta, encara respon a les exigències socials, i compagina la cura de la família -menuda o major- amb la feina externa. Alliberades, a doble jornada.
Fan falta més 8 de març, perquè funcioni el rol de les feines a la llar, de la cura dels fillets i filletes, i de les persones majors. També tenim una gran pèrdua de valors en la societat. De fet, el que té més valor és el consum. Impera que no ens falti de res, saciats de coses.
Estem a mig camí: les dones ja participen de la cultura, de la política, ocupant grans càrrecs. I els homes poden demanar permisos per atendre al seu nadó, comparteixen l’etapa educativa, i es fan càrrec de les feines de la llar. La suma dels fets van transformant la societat, i els valors no són inamovibles, canvien a cada tribu.
En aquest procés de canvis de valors encara queda molt per fer, però és un camí sense retorn. Veig una nova generació de dones, que sap fer front a nous contextos i encara els reptes amb molta imaginació. Compromeses, de la lluita per la igualtat, però també del respecte per les diferències, practiquen la tolerància, la solidaritat i la justícia. I ho fan de manera conscient, van més enllà d’una mirada o d’una conversa, els ideals ja regeixen les seves vides.
