TW

No hi ha res més avorrit que una persona que ja saps què opinarà abans d’escoltar-la. No perquè allò que expressa sigui fruit d’una reflexió personal o una anàlisi dels fets, sinó perquè és el que li toca defensar. Persones que pensen que ser d’esquerres o de dretes, o sentir-se simpatitzant d’un partit, t’obliga a comprar el pack sencer de tòpics i prejudicis que altres han decidit per tu. Per açò són tan d’agrair les veus lliures que surten d’aquest guió.

Les associacions que representen el camp de Menorca van ser convidades el passat mes de setembre al Parlament per analitzar la situació del sector. Des de l’experiència, totes van aportar visions ben interessants, però qui més em va sorprendre va ser el president de la patronal Agrame, Luis Nadal, quan li van preguntar quina opinió tenia de la gestió que ha fet la consellera d’Agricultura del Govern, Mae de la Concha, i el seu equip d’Unides Podem.

Noticias relacionadas

Venint d’una associació de    PIME, el prejudici et fa esperar una resposta crítica, però no va ser així: «Con toda sinceridad tengo que decir que han resuelto muchos problemas y muy importantes, muchos más de los que se habían resuelto en años anteriores» i afegia: «Creo que la problemática del campo menorquín debería despolitizarse totalmente».

En contra del que molts pensaven quan va accedir al càrrec, Mae de la Concha ha demostrat ser una bona consellera, que ha escoltat el camp i ha sabut moure els fils per intentar resoldre els reptes que s’han anat plantejant. Pagesos i propietaris de llocs viuen en una crisi permanent, no acaben de resoldre un problema quan en sorgeix un altre, però saben que tenen a Palma un interlocutor disposat a sumar i no sempre havia estat així, fins i tot amb altres que presumien de pedigrí rural.

És probable que De la Concha no repeteixi en el càrrec, tampoc sembla que ho farà la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, però totes dues tenen en comú que tothom que ha hagut de fer feina amb elles en parlen bé, en públic i en privat. La diferència entre un bon i un mal governant no rau en les sigles d’un partit.