Ja fa uns anys que l’Ajuntament d’Alaior convoca els fillets a visitar els caramel·lers que el Diumenge de Rams floreixen Dalt es Fossar; en el cas de Maó, els caramel·lers donen fruit el Dimecres Sant a la plaça Conquesta. Són uns actes simpàtics, que els petits de la casa esperen amb il·lusió. Dels arbres pengen aquells caramels llargs embolicats de paper daurat, els mateixos amb els quals xalàvem nosaltres quan érem petits. Ens el posàvem dins la boca i, amb les mans feien fer un moviment de rotació al caramel (carametlu, en argot) mentre el llepàvem; el resultat era un caramel amb punta.
Enguany, com altres anys, l’Ajuntament d’Alaior havia convocat als fillets a les 12.30 h, però a les 12.15 ja no n’hi quedava cap, de caramel. En el cartell anunciador, sortia destacat Dalt es Fossar, 12.30 h i, com a subtítol: a l’acabament de la missa dominical. Com que la missa va acabar més prest, a les 12.15 ja no hi quedava cap caramel. Les famílies que no van anar a missa i es van presentar a les 12.30 h, es van endur un bon disgust, la decepció dels fillets va ser majúscula, tot per no organitzar l’acte com tocava.
Primer, el cartell induïa a la confusió, segon, com havia passat altres anys, sembla que no hi havia ningú per ordenar l’acte i explicar que s’havia d’esperar a les 12.30 h. Són aquests petits detalls que fan a un poble més gran. Pens que aquestes persones que se’n van anar decebudes es mereixien una senzilla disculpa, perquè tots tenim falls i açò ens ajuda a millorar. Vaig treure aquest tema a xarxes i una persona, regidor de l’equip de govern, em va respondre dient que el caramel·ler no és una festa simpàtica ni una convocatòria a menjar dolços, si és així no hauríem de fer cap convocatòria, una altra persona em comentà que sempre s’ha fet així, en sortir de missa.
En qüestions de tradicions, el concepte «sempre» és molt variat. En realitat, aquest «sempre» deu tenir deu anys. Abans, el Diumenge de Rams, els pares, padrins i avis penjaven caramels en les palmes dels fillets i no tant fillets. El caramel·ler no donava fruit el dia de Rams sinó el Diumenge de Pasqua, i en alguns llocs, pocs, el Dijous Sant. A més, la tradició era i és viva a les famílies i a les escoles (que ho fan el darrer dia del trimestre), en realitat fa molt poc que alguns Ajuntaments, amb la idea intervencionista de promoure les tradicions, han creat aquests caramel·lers públics.
