— Perdoni, senyor candidat, és per si tindria uns minuts per una entrevista per «Es Poble Today», una nova revista digital. Podem rallar en menorquí?
— Sí, sí, és clar. Com vostè vulgui. I digui’m, aquesta revista que va en contra o a favor meu?
— Volem ser el més equànimes possible.
— O sigui, en contra. Perquè vegi sa meva bona voluntat, acceptaré l’envit. Tot són punts de vista, jo valor positivament, fenomenalment, extraordinàriament, el seu esforç, però dispari. Sense fer mal, eh?
— Aquests dies que sa Junta Electoral encara ho permetia, vostè sortia dia i nit amb projectes de coses que no ha fet dient que les farà en el futur. Però veim que no ha anunciat sa definitiva aprovació des Pla General, per què?
— Açò són coses molt complicades, a s’urbanisme no li puc, cada ú serveix per lo que serveix i a s’urbanisme no li puc. Què vol que li digui? S’aprovarà quan s’aprovi. Ses coses de palacio van despacio. Açò li ho puc dir. I farem un festival musical per celebrar-ho, açò li ho puc assegurar. Un Pla General és sa cosa més polida del món, és fenomenal, colossal, irrepetible.
— De sa ciutat esportiva promesa, tampoc no n’ha parlat.
— Açò era cosa del regidor d’esports. No ho podem fer tot en dotze anys. Sí, ja sé que me dirà que duim molts d’anys dalt la sala, però que són una dotzena d’anys? Sap la cançó de Carlos Gardel? Volver, que veinte años son nada... ara l’estic assajant pel karaoke del dilluns. Si guanyen ets altres segur que el lleven, al meu karaoke.
— De sa piscina fa estona que no en sentim rallar. La guarda com una bomba final?
— Li seré franc, no pensàvem que el poble estimés tant el campet de futbol i a qualque lloc hem de fer la piscina. Allà dalt no hi cap tot. Ho haurem d’estudiar, però que me diu del dijei que vaig posar per animar sa volta des casats? Ho vam petar.
— Sí, sí, va ser impactant. Veig que anuncia l’ampliació de s’aparcament de sa carretera. Però ens diuen que el solar està per vendre. El compraran?
— No, jo no he dit res de comprar-lo, hem dit d’ampliar-lo, que és molt diferent. Ja tenim es contracte fet, però crec que no està firmat, és igual, açò és un detall menor i ara venen eleccions. No me dirà que ses actuacions de Madó Pereta, Ismael Beiro i El Casta no és lo millor que s’ha fet en es poble. Cultura, sobretot sa cultura. Ha estat realment insuperable, una cosa mai no vista. Es poble vol açò: diversió per no pensar amb sa crisi.
— Ja que ralla de crisi, ha estat molt comentat l’anunci de donar mil euros a cada comerç afectat per ses obres des carrer principal. Serà amb efectes retroactius a tots es comerços afectats per obres aquests anys? Ja quedarà establert pel futur? Com s’establiran es graus d’afectació en es carrers adjacents? Tenen partida econòmica i informe de s’interventor, que ja sap vostè que s’interventor té sa darrera paraula amb aquestes coses.
— Aturi, aturi. A veure, nosaltres només vam fer aquest fantàstic anunci des mil euros. A què no s’ho esperaven? Si haguéssim fet tot això que diu ja no hauria estat un anunci sorpresa. Primer ho anunciem, després ja vindrà es papeleo.
— Per cert, que no troba que va ser lleig anunciar es conveni amb es govern autonòmic sobre sa construcció des Centre de Dia sense sa presència des govern autonòmic?
— Però, quina pregunta. No sap que esteim en campanya electoral? Aquí, qui no corre vola. Açò és un detall sense importància.
— I què pensa vostè d’aquesta gent que diu que en es darrer butlletí municipal hi ha catorze fotografies seves?
— Catorze no, quinze, que no les han comptades bé. Quinze són poques, amic meu. Quan vaig veure sa revista especial eleccions que hem tret em vaig adonar que havia fet curt. Ha de considerar que he convertit es nostre poble en tercera potència mundial.
— Veig que han presentat un projecte per tirar baix el Centre de Salut i construir-hi l’escola de música. Què és el mateix projecte que van presentar el 2017 o és un de nou?
— Tots els projectes que facin falta, amic meu. Ja he encomanat el de 2027. Hem d’estar preparats
— Per cert, i l’himne del poble que va dir que farien?
— Ai, vostè és jove, amic meu. No me’n parli de l’himne, no me’n parli. El deix perquè he d’anar en es tardeo de Mojitos que han preparat els nostres joves per celebrar religiosament la setmana santa.
