Francina Armengol diu que, si torna a governar, les Balears seran la primera regió d’Espanya que limiti el preu del lloguer. Ho farà perquè així ho permet la nova Llei d’Habitatge que s’ha pactat al Congrés entre el PSOE, Podem i els seus socis.
La limitació de preus, com va passar al seu dia amb la moratòria turística, pot tenir certa justificació si es planteja de forma puntual mentre es resol el problema de fons, però açò requereix fer primer un diagnòstic encertat. Els preus actuals són el símptoma d’un mercat amb molta més demanda que oferta i pensar que la crisi de l’habitatge es resol només fixant preus màxims és tan ingenu com voler curar una malaltia greu amb paracetamol: com a molt ens baixarà la febre per unes hores.
La nova llei falla de forma estrepitosa des del moment que no aborda l’origen d’aquest desequilibri: la falta de propietaris disposats a arriscar el seu patrimoni en les condicions actuals. De poc serveix prometre bonificacions fiscals si, al mateix temps, estàs dient que serà més difícil que mai treure fora un llogater que deixa de pagar: l’arrendador podrà estar més de dos anys sense cobrar i a saber com es trobarà la casa quan la recuperi. Tampoc no ajuda dir-li al propietari que no podrà actualitzar la renda amb l’augment del cost de la vida i que no rebrà cap compensació per aquesta pèrdua de valor. Qui voldrà invertir en la millora d’un habitatge arrendat en aquestes condicions?
Evitar les clàusules abusives en els contractes i vetllar pels drets del llogater és un bon avanç, però desincentivar encara més el propietari condemna la nova Llei d’Habitatge al fracàs. Potser no apujaran els preus, però trobar una casa de lloguer a Menorca serà un privilegi reservat a persones de pell blanca, que cobrin més de dos mil euros, siguin funcionaris i no tenguin mascota. La resta, a viure amb els pares o a llogar habitacions.
