Llegia la carta d’una persona que es queixava de la manca d’amarraments i canvis de criteri constants en la seva assignació als ports de Menorca i, per extensió (entenc), de Balears. Molta gent deu compartir aquesta mateixa opinió i deu patir les mateixes conseqüències.
Quan no estàvem tant de moda, la gent de la terra ja teníem barca i pagàvem religiosament el que ens indicava Ports. I, tot i ser residents i nadius, això no compte per res a l’hora d’assignar els amarraments. A la majoria de ciutats existeixen les zones verdes d’aparcament per al veïnat. Idò amb el tema dels amarraments ni rastre d’aquesta mesura. Cap deferència per als aborígens que hem viscut i crescut al voltant d’una cultura marinera i pels quals la mar forma part ineludible de la nostra vida. Fins i tot et trobes que embarcacions de gran eslora tenen prioritat en el nombre d’amarraments existents a Ports, per damunt d’embarcacions d’eslora més modesta, que són les que la major part dels pobres aborígens ens podem permetre. On queden els criteris ambientals i de reserva de biosfera quan ens topem amb aquesta realitat? Més aviat hauríem de parlar de «reserva de billetera»...
No voldria pecar de localisme però qualsevol que ho escolta al·lucina amb la manca total de prioritat que es dona a les persones de Menorca que de tota la vida tenen una barca i es troben amb que no la poden tirar a la mar. I es compleix plenament allò de «de fora vindran i de casa et trauran». Un autèntica vergonya!
