D’un dia per l’altre, molts de menorquins han començat a expressar la seva preocupació pel parc nacional de Doñana i les seves reserves d’aigua. Algun polític local fins i tot ha compartit missatges que demanen fer boicot a les maduixes de Huelva. Són els mateixos, però, que no van obrir la boca quan la Conselleria de Medi Ambient del Govern, en mans de Més per Mallorca, va decidir enviar els fangs tòxics de Ferreries a un abocador de Nerva que ha estat denunciat per les seves filtracions al Río Tinto. D’açò es veu que és millor no dir res o, en tot cas, atacar al diari MENORCA per haver-ho publicat.
No tothom a la política, per sort, és tan sectari. N’hi ha que estan més abonats al tacticisme. En aquest segon grup hi entra el president Pedro Sánchez que el passat dijous viatjava a Doñana mentre el PSOE passava el tràngol al Congrés de votar amb el PP la reforma del Codi Penal per evitar que els agressors sexuals del futur es beneficiïn de la rebaixa de penes de la llei del «només sí és sí». En aquest paradís natural andalús han trobat, precisament, un dels arguments per centrar l’atenció del debat públic. L’altre és prometre una solució a problema de l’habitatge mentre s’anima a les comunitats autònomes a contribuir a eixugar el dèficit de la Sareb. Com si no n’haguéssim tingut prou amb els milers de milions del rescat de les caixes d’estalvi que mai no es van tornar.
A Menorca el nivell de les reserves hídriques per aquest estiu no és tan crític com a altres indrets, però l’evolució és negativa amb la contaminació per nitrats i una salinitat creixent. Un problema davant el qual el Govern tampoc no ha estat a l’altura. Ha tardat més de deu anys a voler tramitar un projecte per aprofitar l’aigua de la depuradora de Maó-Es Castell mentre dona l’esquena a les propostes del ‘pacte de l’aigua’ impulsat per la presidenta del Consell. A veure què ens prometen ara per al 28-M.
