Seguint amb la tradició illenca de compromís pedagògic i social amb els més menuts, les recents XIV Jornades d’educació infantil organitzades pel CIME enfrontaven enguany la qüestió «Salut mental i primera infància. Els infants que es perden en el bosc». La sala multifuncional des Mercadal era plena a vessar de persones docents que, any rere any, renoven el seu compromís amb la seva professió i vocació, i que no es queden a les portes d’una formació sinó que miren d’incidir i transformar el seu entorn. I és que Menorca seria mereixedora de ser considerada «Illa amiga de la infància», sobretot si totes les institucions es decidissin fermament a agafar el relleu d’aquelles que empenyen la innovació pedagògica a les aules i s’impliquen més enllà dels murs de les mateixes.
A resultes d’aquelles jornades, s’ha creat un grup de treball que ha elaborat la iniciativa «Tallafocs pel benestar a la primera infància» i que pretén fer arribar propostes concretes a totes les institucions públiques implicades en el procés de creixement dels infants, així com també tots els grups polítics que donaran cos ideològic a aquestes institucions per mandat democràtic. I podríem aplicar aquell famós vers del «Cantar de mio Cid», «¡Dios, qué buen vassallo! ¡Si oviesse buen señor!».
Amb l’esperança que el vers del poema esdevingui realitat, el tallafocs es posa en marxa per suggerir i exigir a curt termini compromisos en matèria de justícia climàtica, salut digital, espais públics amables amb la infància, garanties d’alimentació sana i cures per a la salut mental dels més petits i el seu entorn.
L’anàlisi del context va evidenciar una sèrie de conclusions: un increment molt significatiu, en els darrers anys, de malestar entre els infants i també els adults (estrés, ansietat, depressions, precarietat econòmica...), la qual cosa fa difícil la convivència constructiva a les escoles i fa evident la pèrdua de qualitat de vida emocional i afectiva. El mal és col·lectiu, pel que el remei s’ha de treballar en la mateixa dimensió, tant pel que fa a la població infantil com l’adulta que n’és responsable.
Així, doncs, per combatre aquesta realitat, les escoletes i espais públics de lleure han d’esdevenir refugis climàtics, tot adaptant-se al nou context d’emergència climàtica que patim. Cal naturalitzar espais, incorporar ombres a patis i parcs i propiciar temperatures confortables per als més petits (arbrats, aïllaments tèrmics, ventilació creuada, climatitzacions), així com oferir a les famílies més desfavorides l’accés a espais climàtics confortables, més enllà dels horaris lectius. Això passa per obrir els patis dels centres educatius i dotar-los adequadament perquè puguin ser espais de convivència educativa. Fer dels espais públics, espais de joc que incloguin els més petits, així com també les programacions culturals dels pobles. En definitiva, fer de la nostra illa un espai de criança acollidor i apropiat per al creixement, mesures que han d’anar, a la fi, a favor del desenvolupament demogràfic.
Les garanties per accedir a una alimentació sana també ha de ser un objectiu a treballar i s’ha de poder oferir servei de menjador durant els períodes no lectius, així com una dieta equilibrada i de proximitat.
La cura de la salut mental, d’infants, famílies i docents, també preocupa el sector. De fet, fou la temàtica central de les jornades. Cal activar una xarxa coordinada de diferents serveis (educació, pediatria, psiquiatria, benestar social, organitzacions no governamentals) per teixir solucions comunes i que persegueixin el mateix objectiu. Pel que fa a les treballadores, calen més mans i més suports als centres educatius i és necessari revisar el decret de mínims perquè no s’apliqui com si fos «decret de màxims». Per poder donar una atenció personalitzada i oferir respostes des dels centres educatius a tot allò que la societat diposita sobre els mateixos, cal reforçar urgentment el capital humà dels centres.
I també és urgent engegar plans de salut digital i salvaguardar els infants de la sobreexposició a les pantalles, directament i també al seu entorn. L’ús indiscriminat de les pantalles de tot tipus està desviant el grau d’atenció cap a la primera infància i calen polítiques i campanyes públiques que facin prendre consciència i posin límits a aquest problema creixent.
En definitiva, tot un bosc d’estímuls i perills que precaritza la cura adequada de cadascun dels petits arbres que hi creixen. És responsabilitat compartida posar-hi remei i, de nou, la crida des de les escoletes de Menorca està marcant pauta a nivell polític i social. Sabrem escoltar?
