D’un temps ençà han aparegut nostàlgics d’una suposada gran llibertat d’antany comparada amb un pretès captiveri actual. La líder balear del PP, Marga Prohens, per exemple, ha afirmat que a les Illes hi ha menys llibertat que fa vuit anys i ha fet d’aquesta paraula, motiu d’icòniques cançons, una bandera electoral.
La llibertat és un concepte romàntic, idealitzat, il·lusori en part (el determinisme, total o parcial, existeix) i contradictori, ja que l’ús que un en fa pot limitar o eliminar la d’altres, i s’apel·la a la bella llibertat per justificar accions lamentables i egoistes.
Així, fa vuit anys, la llibertat d’un empresari d’encadenar contractes temporals en la mateixa persona privava indefinidament aquesta d’accedir a un lloguer decent o alguns productes bancaris. L’accés a Macarella lliure, obert i salvatge impedia anar-hi ordenadament i sense fer una bona matinada. La llibertat de menystenir una llengua la sotmetria a un silenci etern. La presó dels impostos permet trencar les fortes cadenes de gent amb pocs recursos.
La llibertat per conduir pel centre de la ciutat la feia inhòspita per al vianant. La llibertat per publicitar i ubicar sales de joc, per exemple, a la porta d’una escola era una ruleta russa de potencials addiccions. La llibertat de posar ciment arreu del territori mai no podia ser infinita a un espai finit.
A Sant Lluís es volen incentivar alternatives a la gespa dels jardins, quan s’hauria de ser més valent i prohibir-la directament perquè la llibertat d’uns pocs de trepitjar cada matí els humits bris verds pot fer que un dia molts no ens puguem dutxar quan, lliurement, ens doni la gana.
Sí, és feixuc que ara moltes coses no es puguin dir, cantar o escriure sense patir una tempesta de bestieses políticament correctes, i sí, la burocratització és esgotadora. Però, en la majoria de les coses importants, les normes i restriccions per afrontar amenaces i els recursos per ajudar els dèbils són preferibles a la gran llibertat irreal d’antany, emfatitzada ara per interès o senectut i que en veritat amagava una cruel llei de la selva.
