La feina s’acumula al Consell abans de les eleccions del 28 de maig. Acostumats a veure plenaris marcats per les mocions i interpel·lacions de l’oposició, i on els punts de l’ordre del dia que corresponen a iniciatives de l’equip de govern són bastant escassos, aquest mes de maig s’espera l’aprovació definitiva del Pla Territorial Insular i potser també del reglament que ha de permetre ampliar les llicències VTC, les de vehicle de lloguer amb conductor.
En els dos casos s’han aixecat veus que demanen deixar l’aprovació per al pròxim govern, defensant que han de tenir les mans lliures si ho volen canviar. El cert, però, és que el tripartit té la legitimitat per exercir les seves competències fins al darrer dia, igual que ho han fet els governs precedents. Sí és motiu de crítica, en tot cas, és la tardança per aprovar unes normes que són cabdals i que no hauran pogut aplicar en els vuits anys que han tingut per governar.
Altres iniciatives ni tan sols hauran arribat al ple. L’àrea de Mobilitat tampoc ha tret enguany les noves concessions de transport públic, quan estan caducades -pròrrogues incloses- des del 2020. Així és com, un estiu més, no tindrem bus directe Ciutadella-Aeroport. Sí que hem tingut temps, però, és de fer una llei per dir que restringirem l’entrada de cotxes de turistes. No hauria estat més lògic, abans de cercar el titular als diaris, organitzar una alternativa de transport eficient?
Hem passat per una pandèmia, una guerra i un volcà, però el comodí de les catàstrofes globals per justificar tots els incompliments ja cansa. Com el tema de la demolició dels ponts de la Me-1. Al final, el tripartit n’haurà acabat dos (el d’Alaior i L’Argentina) i no n’ha tirat cap. A veure si la jugada per sentenciar el de Rafal Rubí, amb un informe que posa el paisatge per damunt de la seguretat viària, es considera un premi de consolació suficient per al votant de l’esquerra.
