Tan sols 3 platges menorquines són enguany Banderes Blaves, la distinció que atorga la Fundació per l’Educació Ambiental d’Europa. Presentar-les a concurs només costa 450 €, i s’entén que el títol regala promoció i prestigi.
Amb qualcuns dels ítems, hi estem d’acord: qualitat de l’aigua de bany, que no hi hagi abocaments o d’altres aigües residuals, la seguretat de les persones usuàries, equip de salvament, i accessos i facilitats per a les persones amb mobilitat reduïda. Aquest darrer punt, de competència i d’incumbència municipal, voldria que fos un dret exercit per tota la ciutadania. Per la igualtat d’oportunitats.
El sistema de les banderes blaves per avaluar la qualitat de les platges no agrada a tothom. No deixa de ser una marca publicitària, en cap cas és una Q de Qualitat, ja que les auditories o la comprovació dels serveis sol ser pràcticament inexistent.
Per posar un exemple, el rei Benidorm tampoc s’ha presentat a la certificació, perquè les obres que està fent al passeig marítim no li haguessin permès la distinció.
A ca nostra, la majoria són precioses. Cala en Porter, sol ser famosa pels nutrients que li arriben del torrent, que cada estiu provoquen anàlisis de les aigües verdoses. Cala Galdana, notable per la massificació de para-sols i gandules a l’arena, i per les dificultats per aparcar. I Son Bou, cèlebre per les dutxes que ragen aigua constantment.
La bandera blava, quotidianament, ja és un concepte antiquat.
