- Hola bona dia, vostè que és aquell senyor que escriu pes diari?
- Bé, la veritat és que hi ha molts senyors que escriuen al diari. Jo som un d’entre molts, sí. No sé si és amb jo que vol xerrar o amb en Gomila, per exemple?
- No, no, amb vostè, que en Gomila sembla mon pare. A vostè li tenc més confiança. És que vull fer una protesta i no sé a qui l’he de fer...
- Vaja, vaja. Primer de tot, si em tens confiança ja ens podem tractar de tu. Segon, si és per protestar estic a la teva disposició. Protestar és una afirmació de personalitat. Per la teva veu que veig que ets joveneta, no? Ja em diràs de què vols protestar: del canvi climàtic i que el planeta farà un tro? De la desigualtat que hi ha en el món? De l’increment dels tipus d’interès i la inflació? De la guerra a Ucraïna i totes les guerres que hi ha pel món? Supòs que no és res d’això, ja que si fos així no m’hauries cridat a jo.
- No, tot això està molt xungo, però es tracta d’una altra cosa. Ja li cont que em va passar. Dissabte, amb ses bros vam voler sortir en plan divertir-nos. Ara ens arriben es concentrats i ens haurem de tancar dues setmanes en plan colzes per treure bona nota, insistir més amb ses que ponderen i fer nombres per veure si arribam a la nota de tall per entrar a la facultat on volem anar. Per cert, moltes encara estam de chill amb açò. Hi ha una pressió, sap. A pesar que els professors i l’orientadora ens diuen que tinguem confiança, que està xupat, i que ja pensem també amb sa pebau, tot és una pressió. Així que vam anar a celebrar que la discoteca d’Alaior tanca per temporada alta per anar a tirar quatre fitxes, ballar un poc i trobar-nos amb ells, sobretot amb el meu crush, que el capvespre havien anat a fer escalada. Fins aquí tot bé.
- Sí, tot això està molt bé, la joventut ha de sortir, no tot ha de ser estudiar i tuitejar.
- Sí, açò mateix li dic jo en es papà. Però vegi quin panorama. Ja li cont sa peli: entram a sa disco i sap quina va ser sa primera menda que vaig veure. No s’ho creurà: es papà i sa mamà. I als pares i mares de totes ses amigues, i concos i ties. Semblava sa festa de sa quinta del setanta. Fins i tot hi havia ets avis de na Marina, que es van casar joves. Allà, ballant com a posseïts i venga mamar. Després, dilluns tots as Banyer. Vaig quedar en plan bloquejada, pues. Amb ses coses que poden fer, justament ens han de xafar sa festa nostra. Perquè ni de conya entram a una pista de ball amb ton pare al costat, açò només passa a ses noces, amb son pare que balla amb sa núvia, sa núvia que balla amb es sogre, es sogre que balla amb sa consogra, sa consogra que balla amb es nuvi que ja duu sa corbata fermada pes front, es nuvi que balla amb sa mare, i sa mare que balla amb s’alcalde o amb es capellà, segons si ha estat per lo civil o per l’església, i segons qui sigui es capellà. No hi ha dret.
- Ja, però jo defensaré un poc a ton pare i ta mare. No trobes que tenen el mateix dret que tu, a divertir-se? Pensa, a més, que ara ja no et podran dir que no volen que vagis a la discoteca.
- El que han de fer es papà i sa mamà és preocupar-se per sa hipoteca, per sa puja des rebut des llum, per estalviar si volen fer un creuer, per anar al gimnàs, per anar d’excursió pel camí de cavalls... coses d’aquestes. No gastar un dineral a sa barra de sa discoteca, sinó pensar amb ses despeses que tindran per tenir-nos a fora durant quatre o cinc anys, si tenen sort.
- Tal vegada és precisament per açò que necessiten anar a sa disco qualque vegada.
- És que estic indignada. Tanc es ulls i els veig ballant «Me dejaste de vecina a la suegra, con la prensa en la puerta y la deuda en Hacienda. Te creíste que me heriste y me volviste más dura. Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan». No pot ser, és antiestètic ballar açò. A més, com pot ser que s’hagin après sa lletra? Ja et dic, en plan que no ho entenc. I veure’ls ballar mentre aquell cantava: «Ey, Tití me pregunto/ Si tengo muchas novia'/ Muchas novia'/ Hoy tengo a una, mañana otra/ Ey, pero no hay boda/ Tití me pregunto/ Si tengo muchas novia'/ Je, muchas novia'/ Hoy tengo a una, mañana otra/ Me la' vo'a llevar a to'a / Pa' un VIP, un VIP, ey/ Saluden a Tití/ Vamo’ a tirarno’ un selfie/ Say ‘Cheese’, ey/ Que sonrían las que ya les metí/ En un VIP, un VIP, ey/ Saluden a Tití/ Vamo’ a tirarno’ un selfie/ Say ‘Cheese’...» No té cap ni peus. Com no hem d’estar perduts, els joves, si els pares fan aquestes coses? Na Marta, que estudia a Maó, va descobrir el seu professor de filosofia ballant açò. Com hem de sortir noltros? Estic feta un cacau, tot és molt random.
- Trob que tens una idea molt conservadora: a cada edat correspon una cosa, vols dir. Això passava en temps dels teus avis, però ara tot està mesclat, com el món. No som na Montserrat Fortuny, però crec que quan dineu junts n’heu de fer broma del cas, segur que riureu, perquè no em diràs que no va ser curiós. Per cert, tu no em coneixes de cara, és ver?
- No, per què?
