En l’Evangeli d’avui Jesús ens diu que demanarà al Pare que ens enviï l’Esperit de la veritat.
El tema de l’esperit, diguem-ne consciència, coneixement, fins i tot fe, ja sona estrany. Si hi afegim veritat, pot arribar a incomodar el nostre estatus de benestar moral perquè, avui en dia, no estem per escoltar veritats, ens interessa més viure tranquils enmig del nostre propi benestar.
«Jesús no viu d’ideologies polítiques ni de teories religioses. Busca el Regne de Déu i la seva justícia».
En ser seguidors de la doctrina de Jesús ens trobem davant l’exigència de la fe, o sigui ens cal creure en el que no veiem ni podem demostrar amb fets palpables però en el cas del cristianisme tenim la sort del personatge, Jesús, que humanitza la presència de Déu i ens fa entendre com Déu mira el món.
Tal com van les coses no podem dir que la societat estigui en el seu millor moment en referència al tema de la religió. No serà que ens hem dedicat més a l’auto-referència que cercar la veritat que ens ofereix l’Evangeli de Jesús?
Com deia Llunell fa tres anys en el sermó d’aquest diumenge referint-se a la veritat de l’Evangeli: «Preferim oblidar-la i buscar la seguretat que proporciona viure còmodament en una tradició religiosa multisecular. Si hi ha res que caracteritzi Jesús és la seva voluntat, el seu determini de viure la realitat. Jesús no es deixa enganyar pel poder i el benestar dels romans que dominen el món. Jesús no es deixa seduir per la litúrgia del Temple ni la ortodòxia de la religió jueva. Ell busca la veritat de Déu».
No som herois, però quan veiem que ja no ens aturem ni davant l’amenaça ecològica, aquest Desordre Imposat pels polítics i les multinacionals, ens cal cercar la veritat de Déu i estar al costat dels que són marginats, menyspreats, i fins i tot perseguits i amenaçats. Potser no ens en sortirem del tot, potser serà una tasca que ens pot desacreditar perquè parlar d’aquest Déu els pot sonar a un transcendent hipotètic, però tant les persones com la natura necessiten, necessitem, aquesta mirada de bondat i de veritat i sense una espiritualitat encarnada, no carrinclona ni d’assegurança misteriosa, repeteixo, encarnada, en la societat actual, no serem capaços de ser millors persones i de seguir sent un referent d’esperança.
