La tanca és encara plena de flors, malgrat que la primavera s'ha mostrat escarransida en pluges. La coberta vegetal, prou densa, redueix l'evaporació de l'aigua del terra. Un substrat que, a més, és ric en matèria orgànica i ple de petits organismes i micelis subterranis, que capturen i processen aliment per a les plantes, gràcies a l'absència de pesticides.
La pastura del bestiar, conduïda de manera intel·ligent pel pagès, es fa per extensions delimitades amb pastor elèctric que canvien cada dia, de forma que les dents dels herbívors tallen quasi tots els vegetals, però sense superar la capacitat de rebrot.
La generosa descàrrega d'excrements animals, acompanyada de tota la vida microbiana que hi va associada, activa el metabolisme de les herbes, que aprofundeixen les arrels i capturen el CO2 de l'atmosfera, per quedar-se el carboni, purificar l'aire i alliberar l'oxigen. Una multitud d'animalons s'alimenta d'aquestes restes orgàniques per transformar-les ràpidament en nous nutrients per al sòl. En unes setmanes es podrà tornar a pasturar.
El bestiar es transforma en productes de gran qualitat, sense un cost excessiu (perquè no implica gairebé subministraments previs) i amb una petjada ecològica molt baixa, que es venen, directament o en circuit curt, a la llista de clients que s'han mostrat interessats per aquest model de generar aliments.
El preu és bo per al pagès i per als consumidors. El gènere es ven tot. El fill jove, ha decidit continuar la mateixa feina, malgrat haver conegut altres ofertes laborals, perquè la qualitat de vida i la relació entre esforç i resultat compensen.
A dalt de les flors hi ha festa. Papallones, arnes, sírfids, formigues, vespes, abelles i escarabats de tota mida i color, s'esplaien buscant el tresor dolç i van arrebossats de pol·len d'una banda a l'altra.
Bé, d'una banda a l'altra no. Perquè, unes tanques més enllà, comença un terreny ben diferent, quan es mira amb detall.
També hi ha parets seques (encara que en van llevar unes quantes), hi ha ullastres i animals que a vegades pasturen. Però no hi ha flors entre els cultius. L'herbicida s'encarrega d'evitar-les. I també el canvi climàtic, perquè aquí es nota molt més la inclemència de la solana. Amb manco cobertura vegetal i poca matèria orgànica, la terra és més pobre. Tot és més sec.
L'ús reiterat de grans quantitats d'adobs químics han convertit el sòl en un lloc hostil per a la petita fauna i per als fongs subterranis. Les plantes no tenen aliats. El bestiar selecciona les herbes que més li agraden i les acaba eliminant. Hi queden les que no es poden menjar. Els antibiòtics que s'injecten als animals es troben també als excrements, i cap animaló se'ls menja. Queden momificats al terra. No hi ha retorn natural de nutrients.
Però el volum econòmic que es mou és gran i les instal·lacions també. Molta gent s'admira davant aquesta magnitud. Encara que acaben sent més grosses les despeses que els ingressos. Els deutes pugen i les angoixes també. No es pot negociar el preu. Ni dels nombrosos subministres que cal comprar, ni del producte que en surt, en gran quantitat però poc diferenciat.
I és que cadascú creu que el món hauria de ser d'una determinada manera, i no sempre es coincideix. Hi ha qui vol tenir un substrat ric i fèrtil, que resisteixi millor la sequera, a costa de manejar un volum més discret però rendible. I d'altres que aposten per la grandària, per comprar més coses i produir-ne més. Són visions diferents, lícites però discordants.
El creixement econòmic és molt positiu quan et trobes en situacions de misèria. Com ho és engreixar quan estàs desnodrit. Però l'obesitat, sigui econòmica o física, quan es pot elegir, no és una opció recomanable.
L'excés de vehicles no es cura amb més carretera. L'ús de l'habitatge com a mercaderia, i no com a dret, no es cura amb més cases. La renda de la població menorquina no millora afegint més turistes a l'estiu. L'esgotament dels aqüífers no es soluciona amb dessaladores.
Hi ha prou estudis publicats que mostren que, a partir de cert moment, el creixement econòmic ja no es tradueix en millor esperança de vida, sinó al revés. Créixer malbaratant els recursos, sol acabar amb contaminació, mancances, ansietats i pèrdua de qualitat de vida.
Tenir flors al camp és sinònim de salut, de biodiversitat, de resiliència, de bellesa i d'enfocament mesurat. Però les flors no van a votar.
