Sí i no, més no que sí

Després d’una llarga i molt costosa tramitació, arribem als darrers capítols de l’expedient de declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, que deu voler dir que és «patrimoni» de tot el món. No ha pogut ser la declaració en el present mandat, però almenys arriba al caliu de la campanya electoral l’informe d’Icomos. Sembla que no hi haurà cap inconvenient perquè el pròxim més de setembre, a la reunió que tindrà lloc a la dictadura d’Aràbia Saudita s’aprovi la distinció. Si no s’aprovés, tots sentiríem el mateix orgull pel nostre tresor arqueològic, defensat durant dècades per molts menorquins de naixement i d’adopció que s’ha esforçat en el seu estudi, protecció, salvaguarda, revaloració i rehabilitació i posada en valor. Ho dic, perquè independentment del que ens alegri rebre una distinció col·lectiva d’un organisme internacional, la feina en pro d’aquests béns és independent de títols i medalles. A jo, ho confés, la declaració de patrimoni de la humanitat em fa por, ja que pot suposar obrir encara més la porta perquè Menorca s’ompli més i més de turistes, no només aquells interessats per l’estudi i la descoberta, sinó també pels que, en molt més gran nombre, vindran per l’atracció del nom que sona. Una cosa així ja ha passat a Antequera, amb la que vam competir i vam perdre en la passada edició de 2016, que ha vist multiplicat el nombre. Abans de la declaració, Antequera preveia un increment del 25 per cent del turisme gràcies a aquesta. Un parell d’anys després ja era del 80 per cent i, després de la pandèmia, s’estan recuperant les xifres de 2019. Però Antequera és un punt en la península, amb un extens territori i amb una presència turística anterior molt baixa.

Noticias relacionadas

Reivindicació del silenci

Más noticias relacionadas

En canvi, Menorca és un territori molt petit i amb una saturació turística evident. Es diu que la declaració ajudarà a incrementar el turisme en temporada baixa. Segurament serà així, en baixa i en alta, perquè, com ha passat amb el camí de cavalls, la declaració serà una esca promocional turística més en mans de la iniciativa privada (i pública), que actua independentment de l’interès d’una minoria amb inquietuds culturals. Pel que fa a l’estacionalitat, l’illa (els seus recursos naturals, els serveis, els preus) i els menorquins també necessitem la temporada baixa per a recuperar l’alè col·lectiu. La veritat és que    no sé com harmonitzar el discurs de partits que creen ganxos turístics i engrandeixen les portes d’entrada a Menorca i a la vegada reclamen posar límits a aquesta entrada.