En plena campanya

Sé el que és una campanya electoral. Ho he viscut. Esgotador, tot i que també il·lusionant. Sé de la dificultat per estirar la gent, i de la dificultat d’elaborar programes realistes que puguin dur-se a terme en cas de governar. I he observat com partits al govern deixaven de fer allò que havien anunciat en campanya; fins i tot deixaven de fer allò que per mandat del ple, de manera democràtica, s’havia decidit, qüestió aquesta molt més greu, perquè és un òrgan col·legiat qui els ha encomanat. On queden els compromisos? Qui vetlla perquè es compleixin les decisions preses per mandat democràtic? Molt probablement, aquesta és de les qüestions que més m’ha decebut del meu pas per la política municipal, junt amb la frustració per iniciar propostes constructives que són rebutjades simplement perquè les planteja una formació política a l’oposició.

Noticias relacionadas

Masclisme regressiu

Más noticias relacionadas

I després apareixen els anuncis de la nova campanya, que recullen de nou el mateix que durant l’exercici de govern no s’ha dut a terme. Fins i tot inclouen propostes que han estat rebutjades durant el mandat i que ara s’inclouen com a promeses electorals de nova cunya, en un apropiar-se i desapropiar-se constant de qüestions que són d’interès general, l’autoria de les quals hauria d’importar molt poc! I l’hemeroteca (maleïda!) que no para de destapar a tort i a dret el que s’ha dit i no s’ha fet.

Podríem posar seny en tot això i prendre’s la política com una cosa molt seriosa de la qual depèn el benestar de tothom? Per favor?