En el passat debat electoral a Alaior, l’alcalde i candidat, J.L. Benejam, va dir una cosa que repeteix contínuament: Que gràcies a LOAC, Alaior és plena de visitants. Ho va dir més o menys així: «Són moltes ses persones que visiten Ló gràcies a LOAC. Moltes persones. Mai hi havia hagut a Alaior tanta gent. Mai hi havia hagut a Alaior tants visitants, tants turistes, passejant pels nostres carrers, per ses nostres places. Açò són oportunitats». A veure: tots i totes desitjam de cor veure Alaior plena de vida. No hi ha dubte que després de la pandèmia, Alaior i en general tots els pobles de Menorca han experimentat un increment de presència turística. Pot ser interessant veure fins quin punt, LOAC ha influït. No es tracta de confirmar o desmentir les afirmacions del batle, sinó de donar dades perquè la comunitat pugui reflexionar, opinar i decidir.
LOAC és el nom que s’ha donat a la col·lecció d’art privada que, a través de conveni, s’exposa a l’antiga escola d’art del Ramal; sens dubte, és una col·lecció d’alt nivell artístic, valorada en 2,5 milions d’euros, i la possibilitat d’exposar-la a Alaior és magnífica. Aquests darrers anys, a Menorca s’han obert tres centres d’art a partir de col·leccions o iniciatives privades que s’afegeixen a altres iniciatives públiques i privades que estan arrelant a l’Illa. Aquestes tres que ens permeten un exercici de comparacions són la Galeria Cayon (Maó), Hauser & Wirth (Maó) i LOAC (Alaior). En la primera, d’obertura temporal, el promotor es feu càrrec d’adquirir i adequar l’espai (antic cinema Victòria) i corre a càrrec de les despeses de manteniment i funcionament de la sala; a l’Ajuntament de Maó no li costa res. En la segona, d’obertura temporal més prolongada, el promotor ha pogut gaudir d’un espai públic, però s’ha fet càrrec de les despeses de restauració i adequació de les instal·lacions, així com del seu manteniment i funcionament, sense que a l’Ajuntament de Maó li costi res. En el tercer cas, el de LOAC, l’Ajuntament s’ha convertit en promotor, hi ha dedicat un espai públic després de fer fora el Centre Internacional de Gravat, i es fa càrrec de les despeses d’adequació i muntatge (uns 64.000 euros en el pressupost inicial) i és també a compte seu el manteniment, la publicitat i la vigilància del Centre, amb uns costos que són aproximadament uns 70.000 euros més cada any, segons pressupost fet públic.
Quins han estat els resultats quantificables del seu primer any en funcionament? Primer, com dic sempre: per analitzar el resultat d’una inversió cultural no hem de comptar únicament l’aspecte econòmic i d’assistència que, tot i essent importants, no han de ser mai els únics factors de valoració. Si partim de la base que el conveni és per 3+1 anys, està bé fixar l’amortització anual de la inversió en la quarta part, o sigui, 15.000 euros, la qual cosa, amb les despeses anuals de gestió sumen 85.000 euros aproximats. Si no estic equivocat, entre gener i desembre de 2022, dotze mesos, els ingressos per entrades han estat 15.721 euros. O sigui que l’autofinançament ha estat del 18,5 %, i el dèficit per l’Ajuntament de 69.279 euros comptat l’amortització a quatre anys (81,5%). Els ingressos per entrades venudes no es fa molt enfora de les previsions, que eren inicialment de 20.000 euros, podríem dir que és una desviació negativa del 25%. Si ens mirem el funcionament mensual dels ingressos, anem dels 2.981 euros de juliol als 247 euros de gener.
Pel que fa al nombre de visites, sempre segons dades del propi Ajuntament, s’ha de diferenciar les gratuïtes (grups locals, escoles, menors, desocupats etc.) de les de pagament que correspon a turistes, però també a alaiorencs i menorquins. Per tant, de les visites de pagament retirarem un 20% pensant que almenys mil alaiorencs i alaiorenques han visitat la mostra, i tindrem una idea aproximada de turistes.
A: Visites totals, de pagament i gratuïtes i escolars. B: Visites de pagament (alaiorencs inclosos). C: Visites de pagament de turistes, descomptant un 20% teòric percentatge de visites d’alaiorencs.
En tots els casos, es veu el sostingut increment estival, que en aquest cas s’allarga de maig a setembre. Això no obstant, com que el que interessava era veure fins a a quin punt eren certes les paraules del batle Benejam sobre la gran quantitat de turistes que visiten LOAC, si tenim en compte que està obert sis dies per setmana (tanca el dilluns), són 312 dies, amb la qual cosa la mitja teòrica diària de turistes és de 12 turistes diaris. Si treim la mitjana comptant visites de pagament i no, escolars, grups i entitats, locals i turistes, la mitjana seria de 17 persones diaris, amb mesos com el gener amb dos turistes diaris o l’agost, amb 22 turistes diàries. Per altra part, si segons dades de l’Obsam, el 2014 van entrar 300.000 turistes el mes d’agost a Menorca i el 2022 només 550 van visitar LOAC el mateix mes.
Conclusions:
1. Encara és molt prest per fer una valoració de l’impacte cultural i econòmic de LOAC a Alaior.
2. LOAC és una mostra artística d’alt valor i tenir-la oberta tot l’any suposa un esforç econòmic considerable i lloable.
3. El nombre de turistes que visiten LOAC en relació als turistes que rep Menorca és del 0,18 %.
4. La mitjana de turistes que van a LOAC diàriament és de 12.
5. Quan el batle diu «Son moltes ses persones que visiten Ló gràcies a LOAC. Moltes persones. Mai hi havia hagut a Alaior tanta gent», exagera un poc.
