El cas Vinicius marca l’actualitat esportiva, i més enllà del nostre país, ha obert una crisi diplomàtica que qüestiona la presidència europea de Pedro Sánchez. Exteriors, troba que no influirà a la UE-Amèrica Llatina, però els crits racistes s’han traslladat a la premsa anglosaxona i omple opinions contràries a la candidatura d’Espanya al mundial 2030.
Vinicius ha provocat un terratrèmol per no voler tolerar que l’insultin, i més enllà del futbol, el més dur és que la situació emmiralla un país racista. Si féssim un exercici honest de consciència, ho admetríem.
Ho hem vist a les xarxes socials quan ha arribat una pastera, o en multitud de comentaris digitals de les notícies. Hi ha racisme, i es tolera.
Demà dissabte, assenyalat pel verb reflexionar, és un bon dia per anar més enllà del vot que cadascú vulgui exercir. Podríem rumiar la declaració dels drets humans, el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món. I especialment, els deures que tota persona té envers la comunitat, i les limitacions per garantir el respecte degut als drets i llibertats dels altres.
Cada vegada que soc espectadora d’una discussió a Twitter o els anònims ataquen i contraataquen els espais dels mitjans de comunicació, m’agafa una por grandiosa. Darrere les pantalles s’hi amaga una societat xenòfoba.
No pot ser que guanyi qui té més destresa per destruir, la ploma i la boca més afilada, la raó ofensiva i agressiva.
Reflexionem, per favor.
