Treballar per refer coses deteriorades és de les apostes que més ànim dona a la gent. Una via que, lògicament, s’ha de combinar sempre amb la conservació d’allò que encara tenim.
La desfeta ambiental que l’activitat humana ha provocat és un dels reptes importants que afronta la societat actual. D’una dimensió tal, que provoca que una de les respostes habituals, com a sortida més fàcil, sigui la negació del problema. Però l’increment anual de temperatures ja està obligant a canvis en el calendari agrícola d’algunes produccions com la verema, a posar proteccions solars a l’horta per evitar danys importants a les plantes, o a deixar cobertes herbàcies permanents en els camps per tal que la forta insolació no elimini la imprescindible microbiologia per funcionar.
LA MASSIVA PRESÈNCIA de plàstics descontrolats no només apareix a la vorera del mar, dins molts d’aliments o dins el torrent sanguini. També es detecta ja en les criatures acabades de néixer. La pèrdua d’insectes voladors a Europa es xifra en el 75 % en només 40 anys. El mateix lapse de temps que hem necessitat per fer declinar les poblacions d’ocells d’àmbits agraris en un 60%. Però no totes les pèrdues són irreversibles. A Menorca hem vist com es podien recuperar les dunes de Sa Mesquida, que durant dècades van funcionar com un aparcament de vehicles, però que amb un projecte d’ordenació i una iniciativa de restitució amb participació ciutadana, ara mostra una zona dunar que protegeix la platja i va servir per incubar amb èxit una posta de tortuga marina. També s’han recuperat les primeres dunes des Grau, que s’havien vist afectades per l’intent d’urbanització de la zona. S’ha eliminat quasi tot el Carpobrotus de la costa nord, la planta invasora que amenaçava seriosament les valuoses espècies vegetals autòctones que conviuen amb la tramuntana. A l’illa hi ha un nombre creixent de terrenys que habiliten punts d’aigua segurs per a la fauna silvestre, que fan un maneig de terres i bestiar per a tornar enriquir de matèria orgànica i vida el substrat productiu. Què sembren zones amb flors per ajudar els pol.linitzadors, que disminueixen l’ús de combustible i que recuperen la biodiversitat a bon ritme. Molta gent col·labora amb aquesta senda positiva. Pagesos, propietaris, tècnics, entitats ciutadanes, persones voluntàries, gent que mira els productes que compra, responsables públics... Són camins que converteixen gestos personals en significatius impactes col·lectius. Hi ha centres educatius que mostren els reptes i fan que els alumnes experimentin la realitat. Això també forma part, si es fa d’una manera correcta, del camí de la restitució, perquè una de les primeres coses a aconseguir és superar la barrera de la por o la indiferència i alinear voluntats cap un tema que afecta tothom. Regenerar és molt gratificant, interessa a nivell ambiental però també en l’aspecte econòmic. Segurament és encara més estratègic per impactar positivament en l’ànim de molta gent, davant l’epidèmia d’afectacions mentals que s’està vivint. Restaurar també por ser desqualificar terrenys marcats com a urbanitzables fa 40 anys i tornar-los a declarar sol rústic perquè ja han esgotat els terminis. O aprofitar les oportunitats per reduir l’efecte paisatgístic dels edificis més impactants de l’illa. Regenerar pot ser aplicar la normativa i disminuir dràsticament el lloguer turístic dins els nuclis tradicionals, que retiren habitatges als residents i sovint ocasionen dificultats de convivència. També entraria en el mateix concepte establir un límit en el nombre de vehicles que podem tenir sobre l’illa a l’estiu (com ja fa Formentera i demanen les principals institucions d’Eivissa) i així disminuir la massificació, a fi de retornar qualitat de vida als residents.
EN DEFINITIVA, es tracta de qüestions que no haurien de formar part de bàndols polítics sinó d’un camí assenyat per a reconduir els excesos i millorar les condicions en què la societat illenca conviu. Una opció que, ben al contrari d’alguns discursos que es repeteixen com un mantra, no són en absolut incompatibles amb l’economia. Mirem de quina manera les platges verges de Menorca contribueixen a l’economia turística. Quan les plataformes de promoció turística mostren, no només Macarelleta o Binigaus, sino que també forcen l’angle de la màquina perquè Cala Galdana i Son Bou surtin sense cap edifici, no és perquè s’hagin tornat ecologistes, sinó perquè saben sobradament que, més enllà dels discursos habituals, la conservació i la regeneració són allò que aporta valor i diferenciació i, per tant, resulten claus en l’economia. De vegades, el temps posa les coses al seu lloc. És temps de tenir els ulls oberts i de reflexionar més enllà dels titulars.
