Encara es pot llegir al compte de Twitter d’IB3 aquesta notícia fake: «#Ultimahora #Primícia Els partits d’esquerra de Menorca consensuen a Joana Barceló com a candidata unitària al Senat. Ha estat proposada pel PSOE i ha obtingut el suport de Més i Esquerra per lluitar per la representació de l’illa a la cambra alta». Com a història de ficció, el relat podria presentar-se al Premi de Narració Curta 2023, però com a notícia que es va publicar, en plena negociació entre partits i a la televisió pública, hauria de provocar una reflexió deontològica.
En la ment del filtrador-intoxicador que va emprar IB3 per fer volar el nom de Joana Barceló era una jugada mestra: mentre el seu partit estava assegut a la taula de negociació deixava anar la candidatura de l’única socialista que estaven disposats a acceptar, posant al PSOE entre l’espasa i la paret. Què havien de fer els socialistes una vegada esbombat el suposat acord? Deixar que Més imposés el candidat al partit majoritari o fer un lleig a l’expresidenta del Consell amb un desmentiment públic? La sort per al PSOE és que la mateixa Barceló va tallar la maniobra d’arrel, obligant a rectificar la informació.
Després d’açò, la llista unitària de l’esquerra per al Senat ha decaigut. També s’ha tornat a acreditar el menyspreu de certs polítics cap a la feina dels mitjans de comunicació, que entenen com una mera extensió del poder al servei de les seves estratègies. La lliçó per als professionals és que mai no es pot baixar la guàrdia: el contrast de les notícies entre fonts independents és fonamental per no ser instrumentalitzats per una part.
Tots els periodistes, jo el primer, estam exposats als intoxicadors. Poden ser fonts que altres vegades han estat útils o amb qui sentim una afinitat que ens fa perdre l’objectivitat: l’únic que no s’equivoca és qui no treu notícies pròpies mai. Que aquest episodi ens serveixi per millorar i reivindicar un ofici més necessari que mai.
