Berlusconi

Aquest passat dilluns ens despertàvem amb la notícia de la mort de Berlusconi, president d’Itàlia en diversos períodes (1994-1995, 2001-2006 i 2008-2011), magnat, empresari, propietari de diversos mitjans de comunicació, relacionat amb el món de l’esport i persona condemnada per diverses causes criminals, algunes de les quals no s’han pogut resoldre judicialment abans de la seva mort. La seva fortuna es calcula al voltant de 7.000 milions d’euros. És, també, l’iniciador d’una forma de fer política que s’ha anomenat «populista» i que, per desgràcia de molts, s’ha generalitzat arreu del món. Proper a personatges com Putin, que l’ha descrit com a «amic del poble rus», líder i model de l’actual govern de Meloni, inhabilitat per exercir càrrecs públics des de 2013 per delictes de prostitució de menors i abús d’autoritat, frau fiscal, suborn... Alguns intel·lectuals han apuntat que era una combinació de populisme antidemocràtic i poder mediàtic, la qual cosa el convertia en una amenaça plausible per a la democràcia.

Noticias relacionadas

Masclisme regressiu

Más noticias relacionadas

Però res no impedirà que se li retin funerals d’Estat al Duomo de Milà i que sigui notícia a tots els mitjans globals. Cert que la mort iguala les persones de tota condició però n’hi ha que, fins i tot en l’últim adéu, marquen diferències, malgrat el seu trajecte per aquest món hagi estat desdenyable i el seu llegat digne de ser oblidat, per no repetir ni perpetuar mals exemples.