Cada setmana vaig a Ciutadella una o dues vegades. Hi vaig en bus, hi vaig en bus des d’abans que fos gratuït, però ara més. Prenc el correu a la parada de davant l’institut Josep Miquel Guàrdia i vaig fins a la del Cementeri de Ciutadella, a prop de casa.
L’altre dia, van pujar dues al·lotes davant meu, el conductor les va demanar, on? I elles: a Ciutadella. Quan van ser a la parada de davant sa Teulera, un quilòmetre més endavant, les dues al·lotes van davallar, ja que en realitat no volien anar a Ciutadella, sinó a l’altra punta d’Alaior, aprofitant la gratuïtat del viatge. El conductor de l’autobús també les va reparar i va sortir per fer-les un bon sermó, que no sé si haurà servit per a res. Amb la seva targeta, va anul·lar el viatge marcat fins a Ciutadella. Jo seia davant i potser per açò em va dir com si ho digués perquè ho escoltés tothom: cada dia igual, i no una, sinó moltes i també a Ciutadella i a Maó.
Jo no entenia molt bé el perquè de la reacció, ho vaig deduir uns quilòmetres més endavant. El bus en realitat no és gratis, en realitat el Consell insular paga a l’empresa el preu del viatge que feim. Aquelles dues al·lotes havien carregat sengles viatges fins Ciutadella, quan en realitat només volien fer un tros d’Alaior. Si el conductor no ho hagués vist, el Consell insular (o sigui: tots) hauria pagat aquells dos viatges no realitzats. Això, ho multipliquin per unes quantes vegades cada dia i ja veim que no és una quantitat insignificant, Estic convençut que les dues joves no coneixien la repercussió de la seva decisió.
Durant aquesta passada campanya electoral hi ha hagut diversos partits que han defensat la gratuïtat eterna del transport col·lectiu per carretera. Jo no hi estic d’acord, primer perquè no es fa una discriminació positiva per motius socials i econòmics, segon perquè es crea la idea de que res val res, que no té cost, per tant, no té valor. Sí que estic a favor de mesures per ampliar l’ús del transport col·lectiu per qüestions ambientals, de seguretat, d’intercomunicació, mesures com la millora de freqüències i horaris, com els descomptes per càrregues d’ús, que podrien ser majors dels que hi havia, de les bonificacions per qüestions socials i econòmiques, d’edat (joves i pensionistes), etcètera.
