Fa temps vaig llegir que si demanaven a fillets dels Estats Units que dibuixessin un pollastre, molts no el pintaven viu, dret damunt dues potes, sinó ja cuinat, al plat. Si un no ha vist mai una cosa de primera mà, si no la palpa, la redueix al tòpic, a l’estereotip irreal, sovint creat per tercers que hi tenen un interès.
La platja és el pollastre dels madrilenys. Cal recordar que The Refrescos va publicar l’any 1989 el seu únic èxit musical, «Aquí no hay playa», referit a la capital. Per açò, quan el portaveu del PP, Borja Sémper, va passar dijous pel tràngol, dissenyat per algun desafortunat estrateg amb màster i càrrec en anglès, d’oferir una roda de premsa a una platja falsa a Madrid, el resultat va ser un pollastre. L’únic veraç era el predomini de para-sols promocionals. La resta era tot artificial. Un arenal al juny sense gent, ni un fil de posidònia, sense música impertinent, ni ningú xerrant pel mòbil a un volum inhumà. Ni l’arena cremava els peus de Sémper!
Com que els madrilenys (i altres) tenen aquesta imatge de la platja, després, en ser a Menorca fent turisme, venen les queixes si la posidònia put, si altres envaeixen la distància personal, si hi ha borns o si l’aigua no és del color turquesa del fulletó publicitari. S’ha de conèixer la realitat per no exagerar expectatives, no errar anàlisis ni tenir decepcions.
Per açò, cal anar alerta amb la propaganda i els il·lusionismes. Quan els partits que governaran Balears preacorden que volen derogar polítiques que causen l’enfrontament no vol dir que aquestes siguin reals. Quan volen acabar amb l’adoctrinament a les aules no vol dir que sigui un problema autèntic. Quan es proposen acabar amb la imposició lingüística escolar dibuixen un paisatge fals. Quan difuminen amb cabrioles retòriques la violència de gènere entre altres violències estan descrivint platges postisses, sense mar ni arena. Exagerar, crear o dissimular realitats de forma maquiavèl·lica és una impostura estratègica arriscada, un pollastre perillós.
