El 3 de març de 1996 el PP d’Aznar va guanyar les eleccions que acabà amb l’època de Felipe González, però no aconseguir la majoria absoluta. Encara ara, i mira que era jovenet, record la celebració dels militants del PP cridant allò de «Pujol enano, habla en castellano». Fou la curiosa manera de celebrar una victòria insultant al líder d’un partit que possiblement hauria de necessitar per investir el seu candidat. Després n’Aznar va començar a xerrar en català en la intimitat, es va firmar el Pacte del Majestic i el PP obtingué la presidència amb els vots favorables de CiU, PNB i Coalició Canària.
El passat diumenge defora la seu central del PP es va mig celebrar la victòria electoral, i es tornaren a escoltar càntics despectius cap al seu rival socialista, ara amb el polèmic lema de «Que te vote Txapote». I després va sortir en Feijóo, conscient que els nombres no li donen a demanar al PSOE que faciliti la seva investidura.
Una petició que no era nova, perquè en campanya ja s’exigia als socialistes que es comprometessin a donar suport a la llista més votada. I ho demanaven mentre seguien els insults contra Pedro Sánchez.
No sé què farà el PSOE, però crec que poques ganes deuen tenir de facilitar la presidència del Govern d’Espanya a un partit que fa cinc anys que insulta al seu líder (li ha dit mentider compulsiu, Perro Sanxe, president okupa...), ha qüestionat la seva legitimitat, ha faltat al respecte als 144 anys que té el PSOE anomenant-lo Partit Sanxista, ha assegurat que és un enemic d’Espanya, han qualificat els seus socis de bolivarians i filoetarres i diuen que el seu principal objectiu és derogar tot el que han fet els socialistes aquests darrers anys.
Amb aquest context, i després de les carabasses de PNB i CC, en Feijóo ho té magre aconseguir ara la presidència d’Espanya, igual que també ho té difícil en Sánchez. I sembla que s’acabarà de decidir en unes noves eleccions, i esperem que entretant es deixin de banda els insults, perquè se segueixen tal vegada, només tal vegada, de qui mig any estarem igual que ara.
