La primera compareixença postelectoral d’Ione Belarra, secretària general de Podem, ha estat per destacar que Sumar havia perdut 700.000 vots en relació a Unides Podem a les eleccions de 2019 i per relacionar-ho amb el que considera una pèrdua del perfil feminista i la invisibilitat de Podem en la candidatura. El que hauria estat una gran oportunitat per participar del triomf que ha suposat aturat la sagnia de vots de Podem i Unides Podem els darrers anys i, sobretot, impedir que la dreta i ultradreta puguin governar Espanya quan ho han tingut tot a favor, el que hauria estat el moment de reivindicar el paper de Podem en Sumar i refermar el compromís, s’ha convertit en un retret que també és cap a Podem, com a part de Sumar.
Fa unes setmanes vaig manifestar-me dolgut per l’exclusió d’Irene Montero de les candidatures, ara em sent dolgut per les afirmacions d’Ione Belarra. Tots sabem que aquestes eleccions han estat extraordinàriament polaritzades i quins mitjans han tingut cada opció al seu costat. Tots sabem la infàmia de la campanya contra la llei del «sí és sí». Tots sabem que l’avançament de les eleccions havia trastocat tot el procés d’implantació de Sumar, fins i tot els recursos econòmics disponibles per a una campanya electoral. Tots sabem què hauria passat si s’haguessin presentat Sumar i Podem per separat: una major polarització del vot útil i una majoria PP-Vox. Per tant, l’anàlisi ha de ser positiu i ens hem d’alegrar que en el darrer moment, Podem decidís entrar a Sumar, de fet, ja hi havien entrat molts militants sense esperar la decisió de la direcció. Potser, la invisibilitat té a veure amb la pròpia decisió dels alts dirigents de ser-hi sense ser-hi, una posició que no ha estat seguida per molts adherits i càrrecs de Podem o Unides Podem que s’han compromès de valent en la campanya. Per açò em sona rar que ara, a posteriori, Belarra es queixi d’invisibilitat. També em sorprèn la referència a la pèrdua del pol feminista, i com que no sé en base a quines dades i realitats ho diu, no puc respondre.
Sí que em vull referir, breument, al tema de la pèrdua de quatre diputats en relació a les eleccions de 2019. L’any 2015, Podem i les seves marques van treure un 20% dels vots i 71 diputats. Posteriorment, l’abril de 2019, ja com a Unides Podem però amb la imatge preferent de Podem, van perdre 29 diputats i gairebé 2 milions de vots. Uns mesos després, en la repetició d’eleccions de novembre de 2019, van perdre 7 diputats i 700.000 vots més. O sigui que, en cinc anys, Podem - Unides Podem havien perdut 36 diputats i gairebé tres milions de vots. Les recents eleccions municipals o les autonòmiques a Andalusia, Galicia, Madrid (on Pablo Iglesias es presentà de cap de llista), etcètera, anunciaven una pèrdua encara major. Segons el meu parer, Sumar ha assolit un gran èxit electoral (amb una altra llei electoral més justa parlaríem de 44 diputats) i ho hem de celebrar tots i totes perquè ha estat feina de tots i totes. Els que som persones d’esquerres, independentment que estem dins un partit o no, necessitem un espai d’estabilitat política emocional, d’entesa i acord, marc organitzatiu, de procediment democràtic en la presa de decisions, de participació, de referències simbòliques comunes, d’un discurs més o menys homogeni. Si tot això es dona, Sumar pot arrelar i créixer. Per això fa falta que les forces d’àmbit estatal (Podem, EU, Més País, Aliança Verda, Equo, etc.) que hi són i les d’àmbit nacional contribueixen a fer-ho possible.
