La cita prèvia és una redundància lingüística que ha servit, en part, per definir la necessitat de demanar hora per ser atès a l’administració pública. Tota cita sempre és prèvia. No es pot concertar quan ja ha passat. Les redundàncies se solen emprar per reforçar una idea, com silenci absolut o gratis total. Algunes fan fortuna i adquireixen vida pròpia. Si li dic que tenc una cita dilluns matí amb un funcionari, vostè m’atribuirà, si no hi afegesc ‘prèvia’, un flirt en horari laboral. Si xerram de cita prèvia, molta gent es queixa i maleeix l’administració.
En altres àmbits, la cita prèvia està instaurada des de fa temps però amb altres paraules. Perruqueries, restaurants, assessors fiscals, serveis de salut o viatges en avió funcionen amb cita prèvia, però en diuen «demanar hora» o «reserva». Així agrada més. Els hotelers es queixen que enguany han baixat les cites prèvies de turistes. En l’àmbit personal, fins i tot, s’ha creat l’hàbit d’enviar un missatge d’avís i concertació abans d’una visita domiciliària.
La cita prèvia a l’administració pública és una magnífica manera d’evitar les incòmodes, imprevisibles i perillosament socialitzadores cues. Posa ordre i pot ajudar, si s’empra bé, a millorar el servei i optimitzar recursos. A la sanitat pública, les visites sense cita prèvia són les urgències. Implantaria ara vostè les tenses esperes d’urgències al metge de família?
Si el gran problema de la cita prèvia és la barrera digital d’una part de la població, s’ha d’acompanyar aquesta gent, ajudar-la. No és senzill ni ràpid, i s’ha de ser sensible, però sense caure en la reactivitat visceral i liberal envers tot el que queda de la covid ni renunciar al progrés. Així com les mascaretes poden seguir fent bona feina i el fum hauria de continuar fora de les terrasses, el sistema mixt que ara funcionarà a l’atenció al públic de les administracions públiques locals i insular és una bona manera de no perjudicar ningú ni renunciar a una transició cap a un futur de la burocràcia que ha de ser cada vegada més amb tràmits telemàtics i cites, que sempre seran prèvies.
