L’entusiasme amb què l’esquerra mediàtica havia acollit la coalició que lidera Yolanda Díaz no s’ha traslladat als electors. Pedro Sánchez somiava amb un ample suport a Sumar que facilités la investidura en el cas improbable que PP i Vox no sumessin, com finalment ha passat.
Mentre amb ERC, Bildu, PNV, Junts i BNG s’haurà de parlar amb un xec en blanc damunt la taula, el suport de Sumar al PSOE es dona per descomptat amb la premissa de seguir en el govern. Un dels diputats que votarà sí a Sánchez i amb qui no s’haurà de negociar res és el mallorquí Vicenç Vidal, perquè el preu de la integració de Més per Menorca i Més per Mallorca dins Sumar ha estat acatar la disciplina de partit en les qüestions nacionals.
Vidal, que es va presentar en una papereta amb la cara de Yolanda Díaz, tindrà llibertat de vot en les qüestions d’àmbit balear que es puguin plantejar en els anys (o mesos) que duri la legislatura. Açò exclou des de la investidura fins als pressupostos, on històricament els nacionalistes canaris han assolit les grans fites que, de rebot, han beneficiat a les Balears.
Resulta insòlita l’eufòria de Més a l’hora d’interpretar uns resultats que empitjoren els obtinguts per Podemos en solitari fa quatre anys. «Per primera vegada tindrem una veu pròpia de Menorca al Congrés», van arribar a dir la nit electoral, obviant que tant el PP com el PSOE —a diferència d’ells— sí que han col·locat un menorquí en la Cambra baixa. Com també era menorquina Mae de la Concha. Ja hem vist que la seva independència de vot té lletra petita.
Una altra de les renúncies no explicades que ha suposat la integració de Més dins Sumar és l’absència de tota referència al dret d’autodeterminació al seu programa electoral. Enrere queda la solemne Declaració de Barcelona que van signar l’any 2019 amb qui fins ara havien estat els seus socis nacionals, des d’ERC fins a Bildu. Han estat més combatius en aquest punt els Comuns de Catalunya que els suposats ecosobiranistes de les illes. Mutacions polítiques que fan possible mantenir la cadira.
