La ‘décision’ de Mbappé

Money / Get away/ You get a good job with more pay and you're okayMoney/ It's a gas/ Grab that cash with both hands and make a stash.
- Oui, Bon jour, me direz-vous.
- Hola, ja veig que li agrada Pink Floyd. És vostè el senyor Em Ma Pé?
- Oui, mon bon ami, je suis Mbappé et qui es-tu ?
- Pardonnez cet appel à son numéro particulier, c'est une licence que j'ai prise en tant qu'auteur de cet article et, par conséquent, je peux mettre ce qui me convient le mieux pour l'histoire que je veux raconter. Voulez-vous que je vous parle en français ?
- Non, ce n'est pas nécessaire, ma mère Faysa est algérienne et nous avions un jardinier de Mahon, Mevis, du Fort de l'Eau. Il m'a montré le catalan. Non, no fa falta, jo sé parlar el català un peu.
- Tre bian, tre bian. Jo li explic. Jo som molt del Madrid. Els meus amics em diuen que no ho entenen i que no em treu gens, que ja seria hora de canviar d’equip, què saben ells dels sentiments! Hi ha coses que no pots baratar, no pots baratar de barber, no pots baratar de fills, no pots baratar de dentista i no pots baratar d’equip de futbol. Resulta que ja fa anys que cada estiu ens ho fas passar molt malament, al Pedrerol i a jo. Pobre Pedrerol, les vegades que ha dit que vindries per jugar amb el Reial Madrid! Crec que si segueix tan encertat el degradaran a la categoria de becario. A jo em fa passar pena. Ell i jo. Perquè cada estiu em fas despertar una arrítmia. Que si sí que si no. Jo no hi entenc gaire de futbol, i menys aquest futbol de les finances, on es juguen els milions com si sigui la borsa. I pensar que el futbol era un esport d’elit que les masses proletàries es van fer seu. Quan pens que és entorn del futbol que es van crear les associacions d’ajuda mútua, els centres socials, alguns partits polítics obrers. Els futbolistes eren obrers que anaven a jugar una estona per trobar-se amb altres obrers. ¿Com hem arribat on som ara, quan els senyors del petroli, que guanyen milionades amb el monopoli d’una de les fonts d’energia, venen a Europa a comprar clubs de futbol? Allò que abans era una associació de persones per a mantenir el club del seu poble, ara és un negoci en el qual tothom hi vol guanyar. Que entens que vull dir?
- Jo se un petit peu de català, però no tant. Però he entès el que em volies dir. A veure, agafen una camiseta que val deu euros i li posen Mbappé i ja la poden vendre per 90 euros. Si fan un milió de camisetes, ja pots fer nombres. Aquest dineral qui se l’ha de quedar? Si en tost de posar Mbappé posessin, que és de nom vostè?, posessin Portella, no en vendrien cap ni una, de camiseta. En conclusió, jo som un producte de consum, ja no som un jugador de futbol, sinó un producte al qual el mercat li ha posat preu. Per què, si puc ser un multimilionari, m’he de conformar amb menys? Són els consumidors d’aquestes il·lusions que fan el meu preu. Si ve un xeic àrab untat de petrodòlars i vol comprar un equip de futbol per a fardar davant els seus amics untats de petrodòlars, què vol que faci? Això sí, sapi vostè i el Pedrerol que jo estic preparat per jugar en el Reial Madrid.
- Ah, açò és una exclusiva mundial! Ja m’imagin el Pedrerol: Em Ma Pé listo para jugar con el Real Madrid. Este año sí que sí. Així que està a punt?
- I tant! Escolta el que he après: Desde que era pequeñito mi ilusión es vestir de blanco. Prometo goles a la afición. Viva el Madrid, viva Florentino, un gran presidente que ha confiado en mí. Este año bailaré un chotis con Díaz Ayuso. Què tal? I també estic llest si em fitxa el Barça, mira, mira: Johan Cruyff va ser el millor, jo vull jugar amb l’equip dels millors. He amagat molt de temps el meu amor per aquest gran club que és més que un club. Visca el Barça! Visca Laporta! Visca Puigdemont! Visca la sardana. Bé, no?
- Això darrer ja no fa falta, Em Ma Pé, que les coses no estan per bromes. Però es parla que també el Liverpool ha posat a la rifa!
- Oh, sí. Escolta, escolta: You'll never walk alone. Walk on, walk on, with hope in your heart, walk with Mbappé. I have always had a red heart. Es ver que queda molt autèntic? També em vaig aprendre per si de cas havia d’anar-me’n lluny: صدقاء العمامة ، لست هنا من أجل السبعمائة مليون ، لكن من أجل الحب غير المحدود الذي أشعر به هذا النادي الذي لا أعرف حاليًا ما يسمى. تحيا الصحراء! يعيش الزيت! Que et sembla? Magnifique. Ja li dic, estic preparat per anar allà on hagi d’anar.
- Però no trobes, amic meu, que has nascut en una família humil, on el futbol era un joc que us agermanava, que cauràs en el parany dels diners? Que no trobes, bon amic, que seràs esclau dels milions i que quan arriba l’hora de Déu no te’n portaràs res? No creus que la vida és molt més que ‘ferraris’, jets privats, illes paradisíaques, banyeres d’or i cases als cinc continents? No et commou pensar que tu tindràs tot això mentre milions de persones es moren de fam, mentre milions de fillets no podran jugar mai a futbol perquè no tenen ni una pilota?
- Ami Portella, mon cœur a été ému. És clar que sí, el món daurat dels esportistes professionals és buit. Què m’aconselles?
- Mon cher ami, el nostre equip de futbol, l’estimat club esportiu Alaior ha pujat enguany a Tercera divisió i cerquen davanters. Si fitxes per l’Alaior per quatre duros, tot el món sabrà del teu bon cor i que els diners compten poc quan el rei és humil. Estic segur que faria feliç a molta gent, fins i tot al Pedrerol, bon amic de la nostra ciutat.
- M’ho pensaré. Què troba, una cosa així: L’Alaior és el meu equip, ca na Divina és el meu bar, la casa des carrer des Regaló és el meu palau, el vostre amor la meva força. Visca Sant Llorenç! Visca l’Alaior!
- Fantàstic, Em Ma Pé. Fantàstic.