Normalment entenem per responsabilitat la capacitat de dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències dels propis actes.
En la nostra societat, sembla que hi ha estesa la idea que, per tal que els infants i joves siguin feliços, se’ls ha d’evitar tot tipus de dificultats i contrarietats. Aquesta forma d’actuar crec que els impedeix desenvolupar el sentit de la responsabilitat i madurar de forma adequada. En aquest sentit, no hem de descuidar el paper dels adults com a models de referència. Evitant dificultats i contrarietats no aconseguim altra cosa que persones desinteressades per assumir qualsevol responsabilitat.
Ens convé, a favor de tots, promoure la responsabilitat ja des de la infància i a dins de l’àmbit familiar, escolar, esportiu... Dins l’entorn familiar i escolar, per exemple, la responsabilitat s’hauria de concretar en el compromís de tots amb el propi procés d’aprenentatge. La responsabilitat comporta establir uns objectius i comprometre’s a una actuació per tal d’assolir-los.
Educam si ens implicam i ajudam a implicar-se en les tasques familiars, escolars, culturals, civils... Educam si ens implicam i ajudam a implicar-nos a compaginar correctament el temps d’oci amb el dels deures.
És convenient que les famílies treballin amb els seus fills, i el món escolar amb els alumnes i amb tots els seus integrants, la responsabilitat per aconseguir l’assoliment en general de qualsevol objectiu.
Prou ens convé incidir en el fet que tots junts formem part d’una societat que promulga una sèrie de drets, però que també exigeix el compliment d’un seguit de deures. Prou ens convé que ens conscienciem i que ajudem a conscienciar-nos de la necessitat d’implicar-nos en el món que vivim, de convertir-nos en ciutadans actius i compromesos.
En el fons, ser responsables i ben servir a l’àmbit on ens trobam, dóna una pau interior que ningú és capaç de prendre. Qui bé es responsabilitza i serveix, mai es penedeix ni del seu servei ni de la seva responsabilitat. Qui viu una responsabilitat amb sensibilitat i intel·ligència prou sap que no és perfecte i que no és capaç de respondre a totes les expectatives, però... quin gran respecte mereixen els responsables dels nostres pobles i de les nostres diverses comunitats (familiars, religioses, culturals, esportives...) quan fan olor, com diu el Papa Francesc, «d’ovella», de poble, de l’experiència i del compromís que acullen a prop de la base.
Polítics, bisbes, empresaris,… no són elegits per fer carrera ni per a guanyar un sou millor. Són elegits perquè siguin responsables de la tasca que han de dur a terme. És cert que no poques vegades seran atacats i ridiculitzats, però poc importa si, uns i altres, reben la gratitud dels més humils i de la seva pau personal.
Es necessita coratge i bon sentit de la responsabilitat per assumir qualsevol càrrec. Els qui creiem en la pregària els hem de tenir constantment presents. Quan algú assumeix una responsabilitat, assumeix que està a les mans de no poques persones i circumstàncies que el conduiran a viure i a fer el que segurament poques vegades o quasi mai hagués pensat. Uns i altres, vivint la seva responsabilitat amb voluntat, amb sinceritat amb el seu encàrrec i amb seny, duen a terme la seva càrrega com una responsabilitat que els humanitza, que els dignifica i que ajuda a molts.
Tots necessitam que els responsables de la cosa pública, de l’Església, del món esportiu, laboral, cultural..., amb la seva forma de ser i d’actuar ens animin a confiar amb ells perquè escolten i pensen amb tothom, perquè reflexionen i són propers, perquè que no deixen ningú al marge del camí. Tots necessitam ser responsables i poder confiar amb persones que assumeixen la responsabilitat dels seus càrrecs.
Quan aquests dies molts joves celebren a Fàtima una Jornada Mundial de Joventut, desig que aquesta trobada, gràcies als seus responsables, els ajudi i ens ajudi a viure i a fer-nos amb la felicitat que dóna seguir l’evangeli que ens convida a ser persones de vàlua, homes de confiança, algú que no es deixa subornar (Ex 18,21.25; Ac 14,23; 15,4). Avui desig i preg perquè els joves que han assistit a la JMJ se sentin animats a viure la seva implicació en la vida del poble i de l’Església des de la bellesa de la seva vocació particular.
