Fa unes poques setmanes vam rebre la resposta a les al·legacions que com a Centre d’Estudis Locals vam presentar el març de 2021 al PTI. Volem tractar d’aquesta resposta com un exemple de perquè les entitats i els ciutadans ens hem convertit en uns descreguts respecte de la participació ciutadana pel que fa a les institucions. La superioritat de la democràcia com a règim rau en les possibilitats de contrastar per tal de millorar les decisions. L’autèntica participació cerca ajudar els acords dels governs, no és un tràmit més ni un gest paternalista cap als administrats. En el fons açò no ho entenen així moltes persones de les institucions.
La veritat és que vam començar a participar enviant alguns suggeriments abans i tot del període d’al·legacions, perquè qualcú ens va fer creure que l’equip redactor estava obert i desitjós de rebre aquestes aportacions. Les que vam fer prèvies ni van ser, almenys, agraïdes. Per compromís vam acabar participant durant les al·legacions. No cercàvem, ni abans ni després, ni tampoc insinuaven d’acordar res en concret, només exposàvem les nostres opinions arran del contacte amb la realitat, perquè entenem que és l’equip i la comissió qui té la visió de conjunt per fer-ho.
En el cas de les al·legacions vam exposar tres problemes.
1- Emprant la xarxa de camins públics ens hem adonat que algunes xarxes eren completades per camins privats sobre els quals existia una servitud de pas en favor dels propietaris de diferents llocs, la qual cosa els convertia en d’ús generalitzat. Avui la privatització dels llocs de Menorca, amb una concepció diferent, més de privilegi restringit que d’ajudar a viure de la terra, porta a tancar aquests camins complementaris, la qual cosa farà bastant inconnexa la xarxa de camins públics que ara estan catalogant els municipis. Hi ha un estudi jurídic editat per la Diputació de Barcelona: Camins rurals, règim jurídic i intervenció municipal, que tracta d’aquests problemes. Argumenta que existeixen exemples de com l’administració ha establert servituds obligades per la llei d’aigües, de protecció civil, forestal, de costes... Estructurar el territori de Menorca perquè pugui ser recorregut i gaudit per un mínim de camins públics completats amb les servituds de pas només imprescindibles és igual de valuós que els motius anteriors. Per açò proposàvem que el PTI recollís aquesta possibilitat per tal que en un moment posterior es pugui concretar només en els casos necessaris. Previsió. El PTI estructura per a la mobilitat (carreteres), la producció econòmica... Llavors ho hauria de fer també per al contacte dels illencs amb la terra. Si no ho preveu aquesta normativa, difícilment un pla de rang inferior podrà obligar a res. No es va atendre.
2- Vam exposar el cas de la Vinya d'en Pere, un espai en rústic que s'ha transformat en un espai singular que atreu i atraurà moltes visites, vam demanar previsió al respecte i que el tractament normatiu no anàs en contra d'aquest valor. La resposta va ser que ho havia de fer el PGOU municipal. Impossible que el PGOU contradigui el PTI.
3- Vam exposar la relació directa entre les densitats d'habitatges del PTI i les dificultats per accedir les famílies a una llar. Vam posar exemples de densitats avui més altes a Menorca però que tanmateix generen qualitat urbana. Vam tractar de lligar aquest problema amb gran part de la desigualtat i les condicions de futur. La resposta va ser que proposàvem densitats avui impossibles. No en proposàvem cap però advertíem de contextos reals, perquè qui les fixàs ho fes solidàriament.
Dubtàvem que res servís de res. Però vam continuar sent respectuosos i fidels a la institució i primer li vam exposar i argumentar a ella, però és evident que l’època de les nostres institucions és una altra: cal primer fer molt de soroll públic, generar temor electoral i després fer les al·legacions. La participació silenciosa no té valor, la captació d'opinió, sí.
I per acabar de fer el plat, la resposta que ens envia el Consell, la institució que se suposa exemple en la custòdia de la nostra llengua, és en castellà. No tenim res contra aquesta llengua, però teníem el dret que el Consell se'ns adreçàs en la nostra llengua.
Més de 2 anys després i d'aquesta manera. Val poc, poquíssim, aquesta forma de participació. Ho sabíem però no acceptàvem l'evidència per desencisadora. El diàleg haurà de ser obert, perquè a les institucions avui els importa poc sumar.
