El temps passa i no està gens clara la governabilitat d’Espanya. L’única certesa és que o serà president en Pedro Sánchez o hi haurà noves eleccions. Malgrat el regal dels 33 diputats de Vox, a Feijóo no li surten els nombres, ja que ha trobat en el PNB un no rotund. El PP no podrà formar Govern, almanco per ara. Per la seva banda, el PSOE ho té també ben magre, perquè necessita a Junts, que o bé vendrà molt car el seu vot o directament exigirà coses inassumibles per als socialistes.
Així cada dia que passa sembla que queda un dia manco per les noves eleccions. Realment seria dramàtic que per tercera vegada seguida s’hagin de repetir eleccions generals: les de 2015 i 2016, les de 2019 i ara les de 2023. Sis comicis en nou anys.
En cas que es repetissin les eleccions és difícil saber qui es podria beneficiar d’aquestes. Ara, els precedents són clars, el PP el 2016 i el novembre de 2019 va treure millor resultats que les de mesos abans. I el PSOE els va empitjorar, encara que poc. També és ver que ara l’escenari que s’obre és diferent i si hi hagués eleccions bàsicament seria per les exigències de Junts i no per, com en els anteriors casos citats, la incapacitat dels socis naturals a arribar acords.
En uns segons comicis pot haver-hi més vot útil, beneficiar als dos grans partits i perjudicar els més petits. Tothom recorda la gran caiguda de Ciutadans que d’abril a novembre de 2019 passà de 57 a 10 diputats. Una desfeta, en tot cas, por probable que pogués passar ara mateix a Sumar o a Vox, malgrat que ambdós passen per hores baixes.
El més probable és que l’escenari tampoc barati molt, encara que si es té en compte l’empat tècnic entre blocs, només que variés en dos o tres diputats, es podrien formar majories. Ara bé, també pot passar que la relació de forces quedés igual que ara, i tot depengués de nou del partit d’en Puigdemont. I si açò succeís, què passaria llavors? S’hauria de tornar a convocar eleccions? I així fins quan?
