TW

Rècords estivals de cotxes a mil per hora, virtuosos del clàxon impacients per actuar, contínues rectificacions de ruta errada sobre línia contínua, fernandos alonsos de masculinitat fràgil accelerada al volant, inadaptats urbanites en xancles, l’estrès que no descansa, el relaxació vacacional sense intermitents ni intermitències, novells en territori hostiL, britànics menant en un mirall, addictes al GPS amb un ull al mòbil i l’altre també, arrendataris ocasionals amb carnet atrofiat, potencials positius fora de controls, professionals locals diversos amb excés de confiança i de presses per facturar, motociclistes precaris en parella enganyats per anuncis de cervesa bucòlics gravats al febrer, ciclistes en manada carregats d’equipatge i de riscos, el menyspreu habitual als passos de vianants dilatat per la calor, abusadors patològics de rotondes, invasors criminals de carrils contraris, limitacions ignorades, ignorància il·limitada, aturades molestes, molestos que no aturen, frenades sorprenents, sorpreses sense fre, obres sempre mig acabades, carreteres del tot amortitzades, desesperats pel vehicle pesat de davant, pesats que desesperen al darrere, avançaments temeraris amb més orgull imbècil que guany en temps, autòctons aliens a la vida menorquina ‘a poc a poc’ convertida ja en un tòpic amb cada vegada manco fonament, desfilades de ferralla als centres històrics, polítiques covardes que regalen les ciutats a qui es condemna a cercar aparcaments inexistents, tothom cap allà mateix a la vegada, instints primaris en vies secundàries, encreuaments per fer-se’n creus, autobusos continguts per ineficàcia i qüestionats pel populisme, carrils bici anecdòtics, postes de sol que enlluernen per bé i per malament.

Noticias relacionadas

Açò a l’asfalt. Al mar també indocumentats de terra seca, arrendadors d’anarquia, carreteres indefinides, autoritats imperceptibles, seny inexistent, normes invisibles, riscos ignorats, ignorants superbs i l’ostentació social sempre tan nàutica.

Poc passa, senyora. Poc passa.