La clau de l’èxit per a una empresa acostuma a ser anticipar-se a les tendències del mercat: identificar una necessitat del consumidor que no està coberta pels seus competidors i innovar per donar-li resposta. Els temps de l’administració, en canvi, són diferents, i acostuma a ser una crítica recurrent als governs que van per darrere dels problemes socials que han de resoldre. De vegades és el mateix sector públic qui genera les disfuncions al sector privat.
Amb aquesta tònica s’entén que a Menorca es comenci a parlar de limitar les piscines privades, o almanco les seves dimensions, quan l’illa ja és el territori d’Espanya que en té més de construïdes. Encara avui es venen com a exemple de sostenibilitat hotels que ofereixen piscines privades a cada habitació, mentre el Govern fa campanyes dirigides a qui no té piscina ni jardí per dir-li que renta massa les tovalloles i que les podria emprar un parell de dies més.
Passa una cosa semblant amb Sant Joan a Ciutadella: primer es deixa massificar fent un negoci suculent i després es guanyen eleccions amb la promesa que la festa tornarà a ser per als ciutadellencs (encara que en el fons saben que no ho podran complir).
Esperar que l’administració s’anticipi als problemes és segurament ingenu, però sí que es podria demanar un poc més de previsió. La que no es va tenir, per exemple, a l’hora de planificar el boom del lloguer turístic d’habitatges i vehicles, incloses les motos que s’han multiplicat enguany o les autocaravanes que arriben sense un lloc on estar.
Ara es veu venir un problema important amb la norma que permetrà el lloguer de barques particulars a turistes. Com és possible que ni el Consell ni el Govern hi tenguin res a dir? Fer política no és dur una gestoria, obliga a tenir una visió de futur que es vol i no lamentar-se quan ja és massa tard per reaccionar.
