Quan es produeix un canvi de govern hi ha una sèrie de clixés que es repeteixen sense analitzar si són fidels o no a la realitat. En el cas del Consell de Menorca, ha fet fortuna l’afirmació que els nous directors insulars tenen un perfil més tècnic que els del mandat anterior. El cert, però, és que si repassam la llista amb ànims de ser objectius hi trobam de tot: des d’especialistes en la matèria que han de gestionar fins a premiats per la seva afinitat política o personal amb els nous governants. Res, per altra banda, que no passés també amb el tripartit d’esquerres.
Més estrany, en canvi, és el que ha passat a la Conselleria d’Agricultura del Govern, on el PP ha mantingut un director general d’Unides Podem per la seva vàlua professional i bona reputació en el sector. Fets com aquest són insòlits perquè, lamentablement, la politització dels nivells intermedis de l’administració és cada vegada major. Avui es reparteixen molts més càrrecs polítics fora de les llistes electorals que a dins, fins i tot allà on sembla que haurien de pesar més les aptituds professionals que la submissió a una disciplina de partit.
Un altre dels mantres que es repeteix, en aquest cas quan es parla de la política urbanística, és que el PP vol garantir per damunt de tot la «seguretat jurídica». Com si el bullit de moratòries, decrets de mesures urgents i amnisties que s’han aprovat de forma successiva en les darreres dècades fos només cosa de l’esquerra. Si finalment prospera el nou intent de legalitzar per la porta del darrere els hortals de Menorca aixecats en sòl rústic de forma irregular serem al davant d’un cas d’urbanisme a la carta i no de l’exemplaritat que es predica en altres àmbits. Igual que la solució a mida que es planteja per a la reforma dels hotels de Son Bou, modificant el Pla Territorial, o l’interès general que al seu dia va emparar la construcció del parc aquàtic de Biniancolla on no es permetia fer res.
