Que enguany la costa del setembre és més empinada que l’habitual de gener, és una realitat. A l’encariment general dels productes de primera necessitat, les famílies amb fillets i filletes hi afegeixen els llibres, roba, material escolar i didàctic, activitats extraescolars i dispositius electrònics. Reprendre l’any acadèmic, sempre genera pressió econòmica i ressorgeix l’etern debat de la gratuïtat dels llibres de text. Aquest inici de curs, és el més car d’ençà que hi ha registres.
També és habitual fer comparacions entre comunitats autònomes. El País Basc és la més barata d’Espanya, tornar a l’escola surt per 300 euros, i Balears la més cara, 406 euros/alumne.
Cada setembre, pens que el pes dels factors anteriors depèn de les prioritats de cada persona. Del teu rang de preus, de la necessitat, i del que per a tu sigui important. Per exemple l’oli d’oliva, imprescindible en la dieta mediterrània, val 8,50 euros. Fruita, peix o verdura, tot açò és caríssim. Tenim ofertes de vols aeris que són increïbles. Fer un bon periodisme és molt car, però surt molt més car que la societat estigui mal informada. I la gamma de mòbils i aparells electrònics que tothom passeja? Les valoracions impliquen una aportació extra de taxació al producte, i el que interessa és aplicar objectivitat.
Vull dir que la xifra mitjana de 40 euros mensuals invertits en l’educació lectiva i complementària, a jo em sembla regalat. La millor inversió de la vida.
