- Bon dia, bon dia... hi ha qualcú? - Sí, sí, perdoni jove, és que estic un poc sord.
- Molt bé. Perdoni, no molt bé que estigui un poc sord sinó que em pugui sentir. Vostè dirà.
- Sí, vostè és en Portella, és ver? Aquest senyor que escriu en es diari de Maó.
- Correcte, com diria en Tete.
- Miri, jo li telefon perquè vull fer una queixa. No m’agrada queixar-me, però és que ja no en puc dur més.
- Bono, vostè ja sap que hi ha seccions a posta al diari: hi ha cartes al director, hi ha el buzón del lector.
- No em fan es pes, vol que li digui. A més, ja som gran i no tenc lletra, estic segur que vostè ho entendrà tot d’una i segur que se li ocorrerà qualque cosa.
- Bono, per escoltar no es perd res.
- Gràcies, li estic molt agraït. És que quan ho dic en es nets no en fan cap cas. En Joan, es major, em diu que m’he de fer youtuber i contar-ho per internet.
- Ai, bon homo. No es posi trist, ja sap que sa joventut d’avui en dia. Però conti, que ja me té nerviós.
- Jo vull protestar contra ets homos des temps, contra ets homos i ses dones. Ja quan va sortir en Mariano Medina en blanc i negre no em va fer cap gràcia. Ets amics des casino deien: «Ca, què sabrà aquest des temps, en coll i corbata!».
Jo els hi deia, alerta, que mos llevaran d’enmig. Tal dit, tal fet.
- Llevar d’enmig a qui?
- A noltros, en ets homos d’aquell temps, en ets homos d’abans de sa guerra. Me’n record de s’avi Damià, que havia nascut s’any de sa Primera República. Allò era un homo com Déu mana. No en fallava cap, en sabia més que es frare de cartró. L’avi, què farà avui es temps? Ell es mirava el cel i mos deia avui farà açò o avui farà allò, i l’endevinava sempre. Cada fosquet anava a seure a un banc de dalt es Born per veure es sol com es ponia i llegia es senyals. A poc a poc, jo també vaig aprendre a llegir es temps. Encara el sé llegir. Avui mateix no acabarà es dia sense aigo. Ahir es sol es va pondre de capot i aquesta nit sa lluna ha fet rotlo. Si es mira es mestral veurà que pugen roquetes i que es veuen ses muntanyes de Mallorca com si les poguéssim tocar? Açò és aigo segura. A més, ses mosques fa dies que emprenyen. A jo no em fa falta veure sa tele per saber si plourà o farà vent. Es fum que es remolca per terra, senyal d’aigo. Vinjolites que volen avall senyal d’aigo. Cucs que es remolquen senyal d’aigo. Sa gent que treu es paraigo senyal d’aigo. Qui ho sap açò, avui. Després surt es regidor de cultura i diu que no hem de perdre sa nostra cultura, però es mira es mòbil per sebre si el concert que han de fer a sa plaça es pot fer o no. Antigament, ets homos grans teníem funcions que s’ha perdut; ara van a fer runin o montanbic. Abans anaves pes carrer i: «mestre, que es posarà es vent?». I tu deies: vermell i ponent, senyal de vent, o deies: vent que es queda a sopar, s’aixeca per berenar, i coses així, perquè, aquesta és una altra, sa gent explicava es temps que faria amb refranys, es refranys contenien tot allò que havíem après amb anys i anys, i ara, ara què? Demani a un jove que et digui quatre refranys sobre es vent, o sobre es fred, o sobre sa calor, a veure què li diuen. Bé, es joves no s’interessen pes temps. Ha vist vostè mai un jove que es mira quan donen es temps per sa tele?
- No, la veritat és que no.
- I açò que ho poden veure a tota hora. Donen es temps per totes ses cadenes i a tota hora, i mos rallen de borrasques i anticiclons, i de ses baixes pressions i de ses altes pressions, i de sa pols en suspensió, i des fronts atlàntics, i si una llengo polar per amunt i una llengo polar per avall, i de ses depressions. Açò ho fan perquè sa gent es pensi que en saben, però després posen es mapa amb sols i nuvolats perquè sa gent ho entengui. I tot açò no té cap mèrit, sap quants satelites volten la Terra? De vegades pens què passaria, si un dia cauen tots. És clar, així és bo de fer saber si plourà o no, si farà vent o no, quina temperatura tindrem la setmana que ve. Ara, es fill, que és pescador, s’ha posat una aplicació en es telèfon mòbil. Abans em demanava: mon pare, què troba, podem sortir a calar? I jo li deia sí o no. Ara també m’ho demana, i jo li dic, però després es mira s’aplicació en es mòbil per comprovar-ho. Sap es mal que em fa, açò? I què em diu de sa por que arriben a fer per sa tele? Clar, com que hi ha competència entre ses teles, cada vegada ho exageren més. Hi ha dies que sembla que ha d’arribar una fi de món i després, res. I ara amb es canvi climàtic.
- Que no creu vostè amb es canvi climàtic?
- Clar que sí, però fa anys que hi ha canvi climàtic. Si l’haguessin volgut aturar ja ho haurien fet. Jo quan veig un creuer davant son Blanc, dic: açò és es canvi climàtic.
- És una manera de veure-ho. Sa veritat és que no hi havia pensat mai.
- Ara, sa darrera. Sap què em va dir en Joan ahir? Avi, vostè ha de posar un canal de youtuber per explicar es temps a sa manera antiga. Ja veurà com prest tindrà seguidors de tot el món.
- No és mala idea, sa veritat és que no és mala idea.
- Primer em moriré que fer-me youtuber d’aquests.
