Les festes de la Mare de Déu de Gràcia que acabem de gaudir fa pocs dies, a la ciutat de Maó i a moltes altres comarques del país, marquen el final d’una època de l’any i a la vegada mostren l’inici d’un altre període que molts consideren quasi tan rellevant en la vida de les persones, com ho és l’inici d’Any Nou. Sobretot pels que es dediquem al món de l’educació, són estudiants, o tenen fills en edat escolar.
El curs escolar comença després d’uns mesos de lleure i descans per mostrar una nova realitat que afectarà a quasi tothom d’alguna u altra manera. Horaris nous, planificacions d’acord als nous horaris, activitats noves o antigues que es reprenen després de dies, setmanes o mesos sense fer-les. En alguns casos, totes aquestes accions es donaran per primera vegada en la vida i sens dubte, afectaran al ritme vital dels implicats.
Tots hem sentit o llegit que fins i tot, es pot donar el fet de passar per una certa «depressió post-vacacional» com expliquen alguns experts però, sens dubte, ens afecti tant o no, viurem una època que ens mantindrà, d’alguna manera diferents, fins que ens acabem d’adaptar a la nova situació. El canvi estacional també acompanya tots aquests fets i pot afavorir el procés d’acceptació i adaptació als mateixos. Dies amb menys hores de llum solar, temperatures més fresques, dies de pluja o vent...etc.
A les llars i a les escoles es posen en funcionament mecanismes de regulació emocional per fer del canvi, un procés d’aprenentatge exitós per tots els implicats. Les famílies a casa, acullen i endolceixen amb tendresa els possibles temors o neguits dels més petits, estimulen i negocien amb els més grans i els docents als centres educatius, tenen la missió de suavitzar el patiment d’ambdós, per una banda el dels pares i mares que els confien els seus fills i d’altra banda, el dels infants o joves que els són confiats.
L’escola és un espai molt plural on no només es treballa per transmetre el coneixement, sinó que esdevé una petita societat representativa del món, on s’aprèn a viure, conviure, gestionar i mobilitzar les vocacions i les consciències.
S’aprèn a estar preparats pels canvis, a possibilitar canvis, a saber i per poder ser competent davant els embats de la vida. De la nostra però també de la dels altres.
A les llars, no cal esmentar que el fet d’acompanyar el creixement dels fills és la tasca central i objectiu primer. L’educació per la vida, pels canvis es respira a casa.
L’alegria de l’escola són els protagonistes de la mateixa: l’alumnat. Acollir la seva alegria, la seva curiositat, la seva individualitat i saber motivar i fer-los partícips de totes les dinàmiques que durant el curs, es podran gaudir és l’objectiu primer de les comunitats educatives. Però el que més impressiona és que algunes persones puguin transmetre les seves idees envers el canvi i com possibilitar-lo en el món en el que viuen; aquests testimonis i d’altres són un regal pels que els hem acompanyat. Tota la comunitat educativa en té el mèrit:
- «Jo crec que la paraula ‘canviar’ està molt estesa pel món, i en realitat, jo més bé diria que milloro petites coses, de mica en mica i que amb l’ajuda de tothom, el món podria anar a millor. Soc una persona que està molt a favor d’ajudar en tot el que puc, animals, persones, medi ambient...Per això a casa meva reciclem, quan tenim roba que no ens va bé, la donem a Caritas i a la gent més necessitada». (SM)
- «Desde el parvulario me han enseñado la importancia del respeto y la solidaridad y si mi memoria no me falla, hemos hecho mucho a lo largo de nuestra estancia en la escuela en general. Recuerdo una de ellas que consistió en ir al geriátrico de Mahón en 6º Ed. Primaria para interactuar y conocer la gente mayor residiendo allí o, por ejemplo, la colaboración para ayudar a los más necesitados con el sobre del DOMUND, comprando la merienda en las meriendas solidarias de Proideba o donar dinero para campañas contra enfermedades raras o el cáncer». (MT)
- «A mí personalmente, se me da bien todo lo que está relacionado con la música. Lo mejor que puedo hacer es componer canciones para animar a las personas cuando lo necesitan, acompañarlas cuando están tristes».
«Una canción pequeña y buena puede que no sea mucha cosa, pero también puede afectar positivamente en la vida de una persona. Me gustaría, por ejemplo, cada fin de semana, ir a la residencia de la gente mayor o al hospital con mi guitarra, actuar para ellos y acompañarles». (CW)
- «Es curioso que cambiar el mundo esté tan lejos y a la vez tan cerca de nuestro alcance. Nosotros somos el mundo. Para ello, basta con hacer felices a los que conviven, día a día, a nuestro lado, de modo que, al igual, seamos felices nosotros también. Dar y recibir.
Dicen que la felicidad es la clave del éxito, pero en verdad, la felicidad ya es el éxito absoluto.
Acariciar con los ojos las cosas de nuestro alrededor, sin usar una mirada vacía o superflua; tan solo buscando lo inefable y palabras más bien sinceras, profundas; con una mirada que arrastre y almacene lo espiritual, ético y moral.
Escogiendo las palabras con maestría, sin rencores, aplicándolas en nuestro día a día, aportando y transmitiendo mensajes que lleven a la reflexión y la evasión. Escribiendo, que une las tres fases de pensar, sentir y actuar.
Teniendo paciencia. Esperar los resultados con calma y perseverar con la esperanza y la confianza de que algo puede cambiar, al menos en uno mismo. Y, por último, la voluntad de querer, amar y respetar; ya sea con palabras, con la mente o con el alma». (MS)
Cap al nou curs estimades comunitats educatives i amb ell, a per més canvis... sense por!
«Quan sento por, poso en tu la meva confiança» (Salm 56.3)
