Dijous passat, tres hores abans que el president Vilafranca anunciés la destitució de Marta Febrer com a directora insular responsable del Llatzeret, el Consell feia arribar a les emissores de ràdio un àudio on l’al·ludida donava la seva versió de la notícia avançada pel diari MENORCA i que li acabaria costant el càrrec: la festa privada organitzada en un espai públic del qual n’era responsable, sense pagar cap taxa i en contra de la normativa, per celebrar un aniversari familiar.
En aquelles paraules, que vaig escoltar a Onda Cero, quedava clar que la seva intenció no era dimitir. De fet, insistia per dues vegades que el seu error va ser «de forma i no de fons» i que sempre havia defensat que les seves filles poguessin compartir amb ella activitats dins el seu àmbit laboral. Era la demostració que Marta Febrer, més enllà de les seves qualitats professionals que ningú no discuteix, no havia entès el que estava passant. Perquè la separació de l’esfera pública i privada és essencial per a qualsevol càrrec polític. Un error de fons que no s’esmena pagant, de forma extemporània, la taxa per l’ús particular del Llatzeret
La reacció del president va ser ràpida i encertada. De fet, el seu primer comunicat emès a les 12.45 hores va ser impecable. Molt millor que les explicacions que va donar després davant la premsa i on, acompanyat del conseller Gornés, va tractar de minimitzar el que havia passat: que només havien estat quatre coques, que va ser al final de la visita, que va durar poc temps, que l’important era la prova pilot… se’ls va passar de comentar que la directora es va rodejar de 65 coneguts i que havia anat el dia abans a preparar la decoració de la festa. L’haguessin cessada si el diari no ho arriba a publicar?
El cas encara no s’ha tancat perquè l’oposició ho durà a ple. És la seva obligació. Però no deixa de ser curiosa la bel·ligerància de Més per Menorca, un partit que va destacar en la seva etapa de govern per la nul·la assumpció de responsabilitats: Cas Milà, IME, dansa oriental... i cap dimissió.
