D'ençà que Aznar va deixar de xerrar català en la intimitat, quan l’any 2000 va treure la majoria absoluta i ja no li feien falta els nacionalistes, el PP ha apostat per la confrontació amb Catalunya, amb la idea que els vots que perdia en terres catalanes els guanyaria a la resta d’Espanya.
Quan s’estava reformant l’Estatut català, el PP va sortir el 2006 als carrers de tot el país per recollir fins a 4 milions de firmes, al mateix temps que recorria a la Justícia nombrosos articles de l’Estatut, molts dels quals es reproduïren literalment a altres estatuts i mai foren impugnats.
Semblava que en Feijóo, més allunyat de les idees centralistes del PP madrileny, era més sensat, i intentaria refer els ponts amb els nacionalistes, conscient que si no ho tindrà mal de fer governar una Espanya plural. Però es veu que no li deixen. El primer a disparar fou n’Aznar que va reclamar una gran mobilització contra l’amnistia, una petició que fou aplaudida per la dreta mediàtica madrilenya, i que ha acabat empenyent Feijóo a convocar per aquest diumenge un gran acte al carrer.
La veritat és que el PP no ho té fàcil. Neda entre dues aigües. Si fa cas a l’ànima més moderada hi ha perill que Vox creixi i si aposta per l’ala més dura es tanquen totes les portes als nacionalistes. I tant una cosa com l’altra no és bona per als interessos electorals del PP.
Interessos partidistes al marge, el que està clar és que quan més confrontació, més creix l’independentisme. De fet, segons el CEO (el CIS català) fou l’octubre de 2017, és dir amb un Govern espanyol del PP, quan més catalans estaven a favor de la independència (48,7 per cent a favor i un 43,6 en contra). Ara, en canvi, quan s’ha apostat més pel diàleg, s’han aprovat els indults i unes polítiques més moderades per fer front als independentistes, hi ha un 52,5 per cent dels catalans en contra de la independència i un 41,8 per cent a favor. Hi ha poc a dir. Quan s’ha deixat de banda el conflicte, més catalans s’han sentit atrets una altra vegada per Espanya, cosa que hauria d’agradar a tots aquells que diuen defensar la Constitució. I si l’amnistia ha d’ajudar per seguir cap aquest camí pres per millorar la convivència, benvinguda sigui.
